Resultats de la cerca

Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres Un viatge a Itàlia l’influí fortament creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià Fam a Irlanda Watts Gallery, Compton Conreà també el retrat Edward Burne-Jones Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura allegòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança 1886 Tate Gallery, Londres

Fou el darrer jugador britànic que guanyà el torneig de Wimbledon i el primer que es féu amb els quatre torneigs més importants Austràlia, 1934 Roland Garros, 1935 Wimbledon, 1934, 1935 i 1936 i Forest Hill, 1933, 1934 i 1936, si bé no el mateix any, amb la qual cosa no obtingué la distinció d’ésser el primer vencedor del Grand Slam Guanyà quatre anys consecutius la Copa Davis amb la Gran Bretanya 1933, 1934, 1935 i 1936 Jugà un total de 52 partits entre el 1931 i el 1936, dels quals només en perdé set El 1929 havia estat campió del món de ping-pong

Considerat sovint el pare de la robòtica , entre el 1946 i el 1956 fou director d’enginyeria de la divisió aeroespacial de l’empresa Manning Maxwell & Moore, a Standford EUA Aquest darrer any fundà, amb George Devol, la Consolidated Controls Corporation, que el 1961 llançà Unimate, el primer braç robòtic fabricat a escala industrial, emprat per General Motors, i que donà nom a l’empresa Unimation, que els anys vuitanta fou adquirida per Westinghouse Els seus dissenys contribuïren al gran impuls del sector automobilístic al Japó Fundà també Transitions Research Corp 1984, des del 1996…

Juntament amb Enders i Weller que compartiren amb ell el premi Nobel de medicina el 1954, descobrí noves tècniques de cultius de virus que facilitaren el coneixement de nous tipus i l’obtenció de vacunes contra malalties víriques, especialment la poliomielitis

Ordenat ministre anglicà 1839, s’adherí al catolicisme 1845 i fou ordenat sacerdot 1849 Juntament amb Newmann, fundà l’Oratori anglès 1849 i en fou superior Formà part del grup ultramuntà de Manning És autor d’obres místiques i hagiogràfiques

Especialitzat en el classicisme francès, fou professor a les universitats de Cambridge, Oxford i Londres Entre 1947 i 1974 dirigí l’institut Courtauld de Londres i tingué cura de les colleccions de la Corona D’entre els seus treballs sobresurten Artistic Theory in Italy 1450-1600 1940 Art and Architecture in France 1500-1700 1953 Picasso's Guernica 1969 Baroque and Rococo Architecture in Naples 1978, i Borromini i The Drawings of Poussin 1979 L’any 1979 hom descobrí la seva implicació en un antic afer d’espionatge i fou desposseït dels seus títols nobiliaris

És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi

Creà una important empresa automobilística

El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3, diverses sèries…

Passà gran part de la seva vida a la Gran Bretanya Arribà a Londres el 1724 i aviat destacà com a fagotista als teatres de la ciutat En 1732-33 estrenà quatre opere serie en anglès, que no aconseguiren triomfar Només es publicaren dues cançons d' Amelia 1732 No assolí l’èxit fins el 1734, amb la música per a la pantomima Cupid and Psyche , més coneguda per Columbine Courtezan Les melodies de caràcter còmic que acompanyaven les escenes mímiques foren publicades, juntament amb l’obertura, en un arranjament per a tecla L’autèntic triomf, però, li arribà amb l’òpera burlesca The Dragon of…