Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Juan del Vado
Música
Compositor, organista i violinista castellà.
El 1635 apareix com a violinista de la capella reial de Madrid, juntament amb el seu germà, i posteriorment fou organista i professor de música del rei La seva aportació més important és el Libro de misas de facistol , que conté sis misses i sis cànons enigmàtics d’un virtuosisme contrapuntístic molt elaborat i poc freqüent Les seves obres mereixeren l’atenció de diversos compositors, que feren referència a les seves aportacions És el cas de Francesc Valls, en el tractat Mapa armónico práctico " No aconsejaré se sigan estas travesuras, ni las que se siguen de D Juan del Vado puse estos…
Maria Josep Ragué i Arias
Literatura catalana
Dramaturga, assagista i crítica de teatre.
Doctora en filologia hispànica i professora titular d’Història de les Arts Escèniques a la UB Com a assagista retratà la societat nord-americana a California Trip 1971, Hablan las Women’s Lib 1972, La liberación de la mujer 1973 i Los movimientos pop 1974 El 1979 publica un llibre crític amb la família, Proceso a la familia española Escriví diverses peces de teatre inspirades en els mites clàssics Clitemnestra 1986, La llibertat de Fedra 1988, Ritual per a Medea 1989 i Crits de gavines 1990 Estudià també la influència dels mites grecs en el teatre contemporani Els personatges femenins de la…
Joan Alfons Gil i Albors
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Treballà a Radio Nacional de España, i també a Radiocadena Española i a Radio Color, i ocupà càrrecs directius en aquestes dues emissores També fou professor a l’Institut Dramàtic de València i, els anys 1996-99, director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana Autor prolífic, dels 45 títols publicats a l’ Obra completa 2007, 27 són en castellà i 17 en valencià Les seves obres tracten temàtiques morals, religioses i socials, i algunes se centren en personatges o episodis històrics valencians El sueño es vida 1952, Íñigo Yáñez 1957, Jerusalén año 31 1958, Oseas 1962, Autopsia a…
,
Ramón Serrano Suñer
Història
Política
Polític castellà.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat de l’estat De pares catalans, s’integrà totalment a la cultura i la societat castellanes Diputat a les corts per la CEDA 1933-36, fou detingut a Madrid en iniciar-se la guerra civil, però aconseguí de fugir d’un hospital i de passar a la zona franquista 1937 Aviat es convertí en una figura clau del nou règim amic molt directe de José Antonio Primo de Rivera i cunyat del general Franco, del qual fou secretari polític Redactà el decret d’unificació de falangistes i carlins Fou ministre de l’interior 1938 i de la governació 1939, en un període molt dur de…
Mateu Fletxa
Música
Compositor.
Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló , mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525 Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella Des del 1544 exercí la màxima…
,
Antoni Maria Sbert i Massanet
Història
Polític.
Líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera, pel maig del 1925 fou expulsat de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca Organitzà i presidí 1928 la Federación Universitaria Escolar de Madrid FUE, i posteriorment 1929, el seu organisme aglutinador, el Comitè Pro Unió Federal d’Estudiants Hispans La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques Membre fundador d’Esquerra…
Joan Dotras i Vila
Cinematografia
Compositor.
Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…
Tórtola Valencia
Cinematografia
Ballarina, actriu i coreògrafa.
Vida Quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres, on el 1908 debutà com a ballarina al Gaiety Theatre També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva única incursió en el cinema contractada per la Condal Films, com a protagonista de Pacto de lágrimas i La Pasionaria , ambdós de Joan Maria…
Xabier Arzalluz Antia
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Xabier_Arzalluz.jpg)
Xabier Arzalluz
© EAJ-PNV
Política
Polític basc.
Graduat en dret i doctor en lletres, amplià estudis a Alemanya i posteriorment fou professor de dret polític a les universitats de Madrid, Bilbao i Deusto Ingressà a la Companyia de Jesús i s’ordenà sacerdot 1967 El 1968 s’afilià al Partit Nacionalista Basc i el 1970 se secularitzà Fou diputat al Congrés del 1977 al 1979, any que s’incorporà al comitè executiu Euskadi Buru Batzar, EBB, del Partit Nacionalista Basc L’abril del 1980 fou elegit president del partit Protagonitzà un enfrontament amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea , pugna que propicià que tots dos abandonessin els càrrecs…
Castell de Soses
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat al poble de Soses La primera menció documental que es té del castell de Soses és d’època andalusina Concretament fou un dels castells que el 1120 l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III Sembla que, amb la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV atorgà el castell de Soses a la canònica de Lleida, que el tingué en feu fins a la desamortització L’any 1233, Jaume I concedí a la seva germanastra i vídua de Guillem Ramon de Montcada, Constança, el domini eminent dels llocs de Seròs, Soses i Aitona, d’acord amb l’…