Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Dofí comú
Els dofins comuns Delphinus delphis no realitzen migracions estacionals, però poden desplaçar-se centenars de quilòmetres per tal de buscar aliment Durant el dia depreden bancs de sardines, sorells, verats o d’altres espècies de peixos gregaris de superfície, però és durant la nit quan es mostren més actius i realitzen les immersions més llargues per tal d’atrapar els peixos i els cefalòpodes d’aigües profundes que ascendeixen en les hores de foscor Tot i que són nocturnes, les seves immersions no acostumen a sobrepassar els 50 m de profunditat Esteve Grau El dofí comú és el prototipus de…
Els gempílids: llima
La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no…
cos mucífer
Botànica
Corpuscle arrodonit o fusiforme que es dóna a les crisofícies i euglenofícies sota la cutícula cel·lular, ric en mucílag.
alveolina
Paleontologia
Foraminífer fòssil de closca globulosa o fusiforme, que es troba abundantment als terrenys del Terciari, principalment de l’Eocè.
mà suculenta
Patologia humana
Tumefacció de la cara dorsal de la mà i engrossiment fusiforme dels dits, conseqüència generalment d’una atròfia muscular.
ombra de pressió
Geologia
Creixement mineral adjacent a un cristall rígid (porfiroblast o porfiroclast) sotmès a deformació, fusiforme en la direcció de la foliació.
Respon al fenomen de pressió-dissolució, de manera que minerals com el quars es dissolen en zones d’esforç compressiu màxim i precipiten en zones d’esforç compressiu mínim adjacents al cristall rígid
aleta
Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una orca ©…
hexanquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, de cos fusiforme, una sola aleta dorsal i la boca en posició inferior.
Tenen 6-7 fenedures branquials La reproducció és ovovivípara Algunes espècies són comunes a la Mediterrània Aquest ordre ja tenia representants en el Juràssic
múscul subclavi
Anatomia animal
Petit múscul fusiforme, amagat sota la cara inferior de la clavícula, que s’insereix en aquesta i en el primer cartílag costal.
Abaixa la clavícula i, per mitjà d’ella, el muscle
sorella
Peix teleosti, de la família dels caràngids, perciforme, de cos fusiforme, alt i molt comprimit, que habita en aigües càlides i tropicals.