Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Institut Geològic de Catalunya
Geologia
Ens públic de la Generalitat de Catalunya, encarregat de l’estudi, l’assessorament, la investigació i la prevenció del sòl i el subsol de Catalunya, creat el 2005 i suprimit al gener del 2014.
El seu camp d’actuació abraçava totes les branques de la geologia mineralogia, petrologia, estratigrafia, geomorfologia, geoquímica, hidrogeologia, etc i també les disciplines que hi estan relacionades les ciències del sòl i l'edafologia, la geofísica, la sismologia, l'enginyeria geològica i la geotècnia Les funcions principals foren, entre moltes altres elaborar el mapa geològic de Catalunya, a escales diverses, i portar a terme programes de cartografia, bases de dades i sistemes d'informació sobre el sòl i el subsol desenvolupar i mantenir la xarxa sísmica estudiar i avaluar…
Harald Ulrik Sverdrup
Geografia
Oceanògraf i meteoròleg noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en geografia física i astronomia El 1911 entrà a l’Institut Geofísic de Bergen com a ajudant del professor Vilhelm Friman Koren Bjerknes juntament amb el qual es traslladà a la Universitat de Leipzig 1913-17 Es doctorà per la Universitat d’Oslo 1917 Fou el cap científic de l’expedició polar 1917-25 de Roald Amundsen, durant la qual visità els EUA i convisqué uns mesos amb l’ètnia Txuktxi Fou director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen 1926-36 i de la Scripps Institution of Oceanography de Califòrnia 1936-48 i del…
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums…
Any Geofísic Internacional
Programa internacional d’investigacions geofísiques que durà divuit mesos, de l’1 de juliol de 1957 al 31 de desembre de 1958, coincidint amb un període de màxima activitat solar.
La iniciativa partí d’un grup de científics dels EUA entre ells, Lloyd V Berkner i James A Van Allen i fou recollida pel Consell Internacional d’Unions Científiques que creà, la primavera del 1953, un comitè especial de l’Any Geofísic Internacional més conegut per les seves inicials franceses, GSAGI El programa d’acció se centrà en tres camps estudi de la terra sòlida geodèsia, gravimetria, sismologia, estudi de les aigües de la superfície terrestre i de la seva interacció amb l’energia solar oceanografia, glaciologia, meteorologia, estudi de les relacions Terra-Sol i de la física de l’alta…
estratosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 12 i els 40 km d’altitud, en valors mitjans.
Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els…
geologia econòmica
Geologia
Aplicació dels coneixements de la geologia en la localització, l’avaluació i l’explotació dels recursos naturals del sòl i del subsol i en treballs d’enginyeria civil; també és anomenada geologia aplicada.
Utilitza les tècniques de prospecció geofísica per a l’exploració dels dipòsits de menes metàlliques com la bauxita Al, la galena Pb i l’esfalerita Zn dels dipòsits no metàllics, tals com de carbó, pedra, sal, guix, argila i àrids sorres i graves i inclou la geologia del petroli i la hidrogeologia La geologia econòmica sorgí com a resposta a la forta demanda, en augment les darreres dècades, d’aquests recursos naturals, motivada pel creixement de la població i la millora del nivell de vida en els països desenvolupats Els processos geològics formadors d’aquests recursos, que…
Josep de Saragossa i Vilanova
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús Residí en diverses ciutats, fou professor al collegi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al collegi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del collegi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de…
sísmica
Geologia
Tècnica emprada en prospecció geofísica, consistent en l’enregistrament i anàlisi dels sismes causats per explosions provocades.
Hom distingeix la sísmica de refracció quan les ones sísmiques són reflectides de la sísmica de reflexió quan són refractades Un seguit d’instruments registren els temps que triguen les ones emeses a retornar al receptor o a incidir en un receptor secundari, i, amb aquesta informació, hom elabora uns gràfics o perfils , on pot ésser apreciada l’estructura de les capes Hom fa perfils de superfície, dels fons marins, o de profunditat
geodèsia
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.
Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt pròxim al que hom accepta…
anomalia
Geologia
Variació d’una magnitud geofísica deguda a la distribució irregular de les masses en l’escorça terrestre.
L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model del geoide aquesta anomalia dóna compte, doncs, de la topografia…