Resultats de la cerca

Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana, d’Urgell,…

Les conques mineres són establertes en relació amb jaciments d’una gran abundància de mineral valuós i sobretot amb una elevada concentració les condicions geològiques de disposició de les capes i les característiques que han de tenir les explotacions, obres complexes, pous, galeries o extracció a cel obert, són també molt importants per a decidir l’establiment de grans explotacions En el cas de minerals importants i de poca difusió, com és ara l’or o l’urani, aquests factors són secundaris, però amb minerals relativament més abundants, com el ferro o el carbó, les explotacions són efectuades…

Constitueix un vast altiplà que s’estén parallel a la costa de la mar Adriàtica, vers la qual davalla, entre la vall de l’Ofanto, al N, i l’istme de Tàrent-Bríndisi, al S És una plataforma calcària, limitada per fractures, que no ultrapassa els 670 m d’altitud, on abunden les formacions càrstiques És poc poblada i els principals conreus són els arboris ametllers, vinya i oliveres

La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i reco-llí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…

Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació resta reduïda a zones…

Convencionalment hom el divideix en el Turquestan occidental o rus comprèn els actuals estats del Turkmenistan, del Kirguizistan, de l’Uzbekistan, del Tadjikistan i la part meridional del Kazakhstan, el Turquestan oriental o xinès zizhiqu de Xinjiang Uygur i el Turquestan meridional o afgà part septentrional de l’Afganistan Per la seva situació geogràfica, enmig de les rutes comercials que unien la Mediterrània amb l’Extrem Orient, la regió sofrí un continuat encreuament de cultures i d’invasions Al segle X s’inicià la penetració de l’islam a partir de la Transoxiana Durant el…

Impulsa nombrosos projectes científics, sobretot en els camps de les ciències naturals i de l’arqueologia Entre els de més impacte sobresurten l’expedició al pol nord de Robert Peary, les excavacions al Perú Machu-Picchu i a Egipte, que posaren al descobert la tomba de Tutankamon, i, en el camp de l’antropologia, la descoberta de fòssils homínids a Olduvai Tanzània Les seves aportacions en el camp de la cartografia també han estat de gran rellevància Publica la coneguda revista National Geographical Magazine , orientada a la divulgació per a un públic ampli, en la qual el grafisme i el…

Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites