Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
radi de Schwarzschild
Astronomia
Radi límit que ha de tenir un objecte celeste per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície cap a l’espai exterior.
Si l’objecte té una massa M , el radi de Schwarzschild és donat per l’expressió R S =2 GM/c 2 , on G és la constant de gravitació i c és la velocitat de la llum en el buit Si el radi d’un cos sotmès a collapse gravitacional esdevé menor que el corresponent R S , aleshores la velocitat d’escapament és més gran que la velocitat de la llum i, per tant, l’objecte es converteix en un forat negre Per a un estel com el Sol, el radi de Schwarzschild és d’uns 3 km
Jan Hendrick Oort
Astronomia
Astrònom holandès.
El 1924 entrà a l’observatori astronòmic de Leiden i el 1935 n'esdevingué director fins el 1970 President de la Unió Astronòmica Internacional 1958-61, es dedicà als estudis de la Galàxia, de la qual descobrí i determinà la rotació diferencial 1927, com també les característiques particulars de la seva estructura espiral 1952 El 1950 proposà la teoria més acceptada actualment sobre l’origen dels cometes, que consisteix en l’existència de l’anomenat núvol d’Oort , situat aproximadament 1 any llum del Sol en els límits de la seva influència gravitacional al qual són lligats molt…
Karl Schwarzschild
Karl Schwarzschild
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'interessà per l’…
Ronald Drever
Física
Físic escocès.
Graduat el 1953 i doctorat el 1958 per la Universitat de Glasgow, on continuà com a professor i investigador En un experiment realitzat el 1961 descartà la influència de la rotació de la Via Làctia en les propietats del nucli atòmic Anomenat experiment de Hughes-Drever, confirmà el principi d’equivalència de la teoria de la relativitat general d’Einstein, segons el qual totes les masses d’un camp gravitacional experimenten la mateixa acceleració El 1970 inicià les investigacions sobre les ones gravitacionals Cridat per l’Institut Tecnològic de Califòrnia Caltech el 1979, fins el 1992 fou un…
Henry Cavendish
Física
Físic i químic anglès.
Ingressà a la Royal Society el 1760 Sis anys més tard, en la seva comunicació Factitious Airs , establí la diferència entre el diòxid de carboni aire fix i l’hidrogen aire inflamable i també desenvolupà tot un seguit de tècniques per a treballar amb gasos El 1783, en els seus Experiments on Air , determinà que l’atmosfera té una composició constant i preveié l’existència dels gasos rars sintetitzà l’àcid nítric per oxidació del nitrogen i l’aigua amb l’eudiòmetre que porta el seu nom En els seus estudis sobre l’electricitat investigà sobre la capacitat dels condensadors i les propietats dels…
òrbita
Astronomia
Trajectòria que descriu a l’espai un astre.
L’òrbita d’un astre que es mou entorn d’un altre cos celeste és quasi exactament una cònica En la majoria dels casos —planetes, satèllits i estels dobles— aquesta trajectòria és una ellipse lleis de Kepler, però en alguns casos —certs cometes— pot ésser una paràbola i fins i tot una hipèrbola Teòricament hom pot calcular les característiques d’una òrbita escrivint i resolent l’equació de Newton per a l’astre considerat, essent la força que intervé en l’equació la força d’atracció gravitacional exercida sobre l’astre per l’altre cos celeste entorn del qual es mou En el cas, però,…
recessió de les galàxies
Astronomia
Moviment que presenten en general totes les galàxies que sembla allunyar-les de la Galàxia, on és el sistema solar.
Això darrer no és degut al fet que la Galàxia ocupi un lloc privilegiat en l’espai, sinó un fenomen semblant al que passa quan hom infla un globus sobre la superfície del qual hi ha pintats una sèrie de cercles És a dir, que les distàncies d’un dels cercles a tots els altres augmenten com si tots els altres en fugissin, i aquesta conclusió és vàlida per a qualsevol dels cercles que hom consideri En el cas de les galàxies hom suposa que el moviment de recessió té aquestes mateixes característiques perquè és degut al moviment d’expansió del propi espai Les característiques d’aquesta expansió…
MACHO
Astronomia
Terme creat per K. Griest per a designar aquells objectes celestes que es localitzen a l’halo galàctic en forma de planetes gegants, nans marrons, nans blancs i forats negres, i que constitueixen gran part de la matèria fosca necessària per a explicar la dinàmica observada a la galàxia.
Segons les observacions, el 90% de la matèria de les galàxies ha de ser en forma de matèria fosca, i, a més, a la nostra galàxia, la major part de la matèria fosca sembla distribuïda en un halo esfèric al voltant de la Via Làctia, mentre que la matèria lluminosa es localitza, principalment, en un disc Existeixen diferents projectes per a detectar objectes MACHO i comptar la quantitat de matèria fosca a la galàxia Les tècniques que fan servir es basen principalment en l’observació de l’efecte de lent gravitacional que exerceixen aquests objectes respecte a estrelles més llunyanes…
implosió
Astronomia
Precipitació violenta de la matèria d’un astre cap al seu centre (col·lapse gravitacional).
òrbita terrestre baixa
Satèl·lit de telecomunicacions de baixa altura, de 800 a 1.500 km.
Les primeres definicions d’òrbites LEO els situaven a altures de 320 a 800 quilòmetres, a una velocitat de 27359 km/h, fent una volta a la Terra cada 90 minuts El motiu de la seva alta velocitat és per a compensar la força gravitacional de la Terra, que els atreu cap a l’atmosfera Posteriorment s’amplià el rang fins a altures de 1500 km, fins que l’any 1963 es proposà que les seves òrbites es consideressin fins als 10000 km, just a sota dels satèllits MEO Medium Earth Orbit , satèllits d’òrbita mitjana, a altures de 10000 a 20000 km Els satèllits de comunicacions LEO presenten…