Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
cort general
Història
A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per prendre acords i legislar.
Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…
Marià Maspons i Labrós
Història
Política
Polític.
Germà del folklorista Francesc de Sales Maspons i l’escriptora Maria del Pilar Maspons Llicenciat en dret, fou diputat per Granollers són destacables les seves intervencions a les corts en la discussió de la política duanera amb la Gran Bretanya i les bases del codi civil Fou un dels signants del manifest dels conservadors catalans a Cánovas Manresa, 1875 El 1885 presidí la comissió que anà a Madrid per presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, i féu el parlament de presentació del document Fou mantenidor dels Jocs Florals 1885, i collaborà al Diari de Barcelona , La…
Montserrat Casas i Ametller

Montserrat Casas i Ametller
© Universitat de les Illes Balears
Física
Física.
Llicenciada 1971 i doctorada 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professora del 1977 al 1983, aquest darrer any s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears UIB, on fou catedràtica de física atòmica, molecular i nuclear des del 1994 Feu estades al CEA de Saclay París, la Universitat de Trento i a l’Instituto de Física de La Plata Argentina Ocupà també càrrecs de direcció a la UIB síndica de greuges 2000-05, coordinadora de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris 2002-04 i, des del 2007, rectora de la UIB Durant el segon semestre del 2008 fou presidenta de la…
Denúncies d’antics alumnes contra un professor d’un col·legi marista per abusos a menors
Els Mossos d’Esquadra de Sants-les Corts investiguen denúncies de presumptes abusos sexuals comesos per un professor del Collegi Maristes del barri de Sants-les Corts, de Barcelona El dia 6 el professor desvinculat del centre des del 2011 confessa els abusos Posteriorment apareixen noves denúncies i nous presumptes casos que afecten altres professors del centre El 17 de febrer el Síndic de Greuges declara que el protocol contra els abusos a menors instaurat el 2006 no es va aplicar per una cadena d’ocultacions i d’errors, agreujats per la descoordinació entre administracions El…
Frederic Rahola i d’Espona
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Dret
Editor, advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per desacord amb la…
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers…
Acte a la seu de l'ONU a Ginebra on es critica la regressió dels drets fonamentals a Espanya
En un acte a la seu de l’ONU de Ginebra l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín el síndic de greuges, Rafael Ribó, i la dona del conseller empresonat Joaquim Forn, Laura Masvidal, entre d’altres, critiquen la involució de la democràcia i dels drets fonamentals a l’Estat espanyol per la repressió de l’independentisme català Assisteixen a l’acte el president Carles Puigdemont, la diputada de la CUP també exiliada Anna Gabriel, i l’expert independent en drets humans de l’ONU Alfred de Zayas, el qual defensa el dret d’autodeterminació de Catalunya Els dies 20 i…
guerra privada
Història del dret
A l’edat mitjana (segles XI-XV), situació de violència entre senyors territorials, o bé entre sobirans, o ciutats i viles importants, i senyors territorials, que no afectava la totalitat de l’estat.
Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o acuindament amb…
Revolució de Juliol
Història
Aixecament revolucionari que tingué lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que provocà la caiguda de Carles X de França.
Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les…
Pilar Malla i Escofet
Sociologia
Activista social i política.
Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-2003 fou diputada al Parlament de…