Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
groc de Cassel
Química
Pigment obtingut per combinació del clorur de plom amb òxid del mateix metall; hom pot atribuir-li la composició Cl2Pb · 7PbO.
Gimnàs Punt Groc
Esport general
Club poliesportiu de Girona.
Fundat durant la dècada de 1980, practica esquaix, arts marcials, ioga i fitnes L’equip d’esquaix participà en el Campionat d’Espanya d’esquaix, i a les seves installacions s’hi han disputat partits del Campionat de Catalunya i de la Copa Federació Els anys noranta destacà la secció d’arts marcials en l’àmbit estatal Disposa de sala de fitnes, sala d’activitats dirigides, àrea termal i tres pistes d’esquaix i soft-ràquet
groc de cobalt
Química
Pigment format per cobaltinitrit potàssic, K3[Co(NO2)6] · 1/2 H2O.
És un color molt sòlid a la llum, que s’embruneix en mescla amb les laques és emprat en la tècnica de l’aquarella
gralla de bec groc

Gralla de bec groc
© Mathias Bigge
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de gairebé 40 cm, de plomatge negre, potes vermelles i bec groc.
És sociable i habita als Pirineus, als Alps, als Apenins i a les muntanyes altes de Iugoslàvia i de Grècia
duiquer de llom groc

Duiquer de llom groc
Raul654 (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Duiquer que viu als boscs del golf de Guinea i té costums nocturns.
Gralla de bec groc
Àrea de nidificació de la gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta bàsicament d’una espècie sedentària als Pirineus i en algunes serralades pirinenques de l’interior, encara que en el decurs d’hiverns molt freds pot traslladar-se cap als Prepirineus, on sovint conflueix amb la gralla de bec vermell P pyrrhocorax Els nuclis de cria més meridionals es troben als límits del Pallars Jussà amb la Noguera i també al Solsonès i al Berguedà Excepcionalment, se n’ha vist més cap al S i l’E del Principat, abastant comarques litorals com ara l…
aura de cap groc
Ornitologia
Ocell falconiforme, de la família dels catàrtids, semblant a l’aura, però de cap groc.
Habita a l’Amèrica central i la part nord de la meridional
El groc que pot menjar-se
Hom diu que el safrà és fill del sol i la poesia Aquesta espècia, tan valorada des de l’antiguitat, és el conjunt dels estigmes de la flor de Crocus sativus, una petita planta herbàcia i bulbosa, de 10 a 30 cm d’alçada, que pertany a la família de les iridàcies La seva vistosa flor té la corolla intensament violeta i els tres estigmes fortament grocs El nom genèric Crocus és una llatinització del mot grec krokos que significa “fil”, mentre que el nom “safrà” ve de l’àrab “zahafaran”, un mot derivat d’“assafar” que significa “groc” El safrà és, doncs, el groc que pot menjar-se Una llegenda…