Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
Guerau de Palou
Història
Ciutadà barceloní i cavaller després.
Fou conseller tercer de Barcelona en 1390-91 i en 1396-97 bé que en aquesta darrera ocasió renuncià el càrrec, conseller segon en 1401-02 i mostassaf en 1404-05 Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya 1392, i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396 Nomenat vicealmirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anullada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de…
Gonzalo Fernández de Heredia
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’…
L’harmonia del Parnàs
Títol de l’edició prínceps de l’obra en vers de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, L’harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia.
Apareguda a Barcelona el 1703 a l’empara de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, i reeditada el mateix any, l’establiment del text anà a càrrec de Joaquim Vives i Ximénez , Rector dels Banys L’obra inclou una biografia de l’autor redactada per fra Manuel de Vega i de Rovira , Rector de Pitalluga , i un pròleg de Joan Bonaventura de Gualbes , Rector de Bellesguard Els pseudònims rectorals són un clar homenatge a l’autor, més conegut amb el nom de Rector de Vallfogona També hi intervingueren el Rector de Guialmons , el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella , que no han…
,
Mercurino Arborio Gattinara
Història
Història del dret
Polític i jurisconsult italià.
Marquès de Gattinara Estudià jurisprudència a Torí per influència de Bartolomeo Razo, amb qui s’estigué un quant temps L’any 1501 la duquessa Margarida d’Habsburg el nomenà conseller i, quan ella heretà el Franc Comtat, esdevingué president del parlament de Borgonya 1508 Ambaixador de Maximilià I a França i a Catalunya-Aragó, defensà la candidatura imperial del futur Carles V, que el 1518 el féu gran canceller A fi d’assolir l’hegemonia de l’Imperi, combaté França a través de l’aliança amb Lleó X 1521 i de la guerra Pavia, 1525 L’any 1529, en concloure la lluita contra la lliga de Cognac ,…
Santa Maria de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
De la primitiva església romànica del poble de Monistrol d’Anoia no resta cap vestigi en el temple actual, ja que fou completament refet al segle XVI i molt modificat posteriorment Possiblement s’esmenti l’església en un document de l’any 917 Tot i així, el primer esment segur del lloc és el 986, en una donació feta al monestir de Sant Cugat per Sendred i Adelaida, la seva muller L’església apareix documentada, amb seguretat, l’any 992 com a sMaria de Monistirolo Cap al 1125 consta que hi havia a prop una torre L’església i la quadra de Monistrol foren possessió del monestir de Sant Cugat…
marquesat de Santa Maria de Barberà
Història
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’abril de 1313…
vescomtat de Cabrera

Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
Ramon Gener, cabiscol d'Urgell (1379-1380)
Abans del 7 de gener de 1379, la comissió reorganitzadora de la Diputació del General escollí nous diputats residents diputat eclesiàstic Ramon Gener – 1388/92, cabiscol d’Urgell diputat militar Pere de Merlès, donzell diputat reial Francesc de Gualbes, ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic Ramon Gener, cabiscol d’Ur-gell, ja havia exercit el càrrec en substitució del bisbe Romeu Sescomes a la Diputació de les Corts de Montsó de 1362-63 i a la de Lleida del 1375 La família del donzell Pere de Merlès, el diputat militar, posseïa el castell de Merlès, al Berguedà El tenien…