Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
amortiment
![](/sites/default/files/media/FOTO/amortiment.jpg)
Amortiment d’un oscil·lador harmònic figura superior: (a) sistema intraamortit (amortiment feble) (b) sistema sobreamortit (amortiment fort) (c) amortiment crític figura inferior: moviment d’un oscil·lador harmònic amortit
© fototeca.cat
Tecnologia
Acció de reduir progressivament l’oscil·lació d’un sistema fins anul·lar-la; el seu efecte.
Es produeix amortiment pel fregament intern de l’estructura dels materials que es deformen, pel fregament entre peces amb moviments relatius entre elles amortiment de Coulomb, pels corrents paràsits que es generen en un sistema que es mou en un camp magnètic, o per la resistència que presenta un conducte de secció controlada al pas d’un fluid amortiment viscós Quan hom pot considerar que un sistema és sotmès a un amortiment viscós, el seu comportament és estudiat plantejant una equació diferencial lineal de segon ordre La resposta d’un d’aquests sistemes a un estímul brusc permet de…
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la…
clarí
Música
Dit del registre més agut i cantable de la trompeta natural barroca.
El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així, els…
Arthur Joachim von Oettingen
Música
Científic alemany.
Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to…
grau
Música
En la tonalitat, funció que s’expressa melòdicament amb els graus melòdics i harmònicament amb els graus harmònics.
Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant sempre la tònica…
modalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a l’ús d’un llenguatge melòdic i harmònic, en un fragment o una peça sencera, basat en els modes gregorians.
S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes gregorians en contrast amb els modes…
semioscil·lació
Física
Part d’un moviment periòdic corresponent a la meitat d’una oscil·lació, com ara la compresa entre els instants t = 0 i t =T/2, essent T el període.
En particular, en el moviment harmònic l’elongació màxima és anomenada amplitud de semioscillació
cigne cantaire
![](/sites/default/files/media/FOTO2/cigne_cantaire.jpg)
Cigne cantaire
© Sciadopitys
Ornitologia
Cigne d’uns 150 cm de llargària que es diferencia del cigne mut per tenir la base del bec de color groc i la punta negra.
Emet un so potent i força harmònic És gregari, excepte en l’època de cria
divisió harmònica
Matemàtiques
Conjunt de dues parel·les de punts A,B i C,D d’una mateixa recta tals, que els dos punts d’una mateixa parel·la divideixen el segment format pels dos altres punts en les raons oposades AC/AD = BC/BD.
Cada punt d’aquesta divisió és anomenat conjugat harmònic del seu associat respecte als altres dos