Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
ländler
Dansa i ball
Dansa popular austríaca del s XVIII.
És molt semblant a un vals lent, i hom el considera l’antecedent d’aquest Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert escriviren diverses sèries de ländler Mahler els utilitzà en algunes de les seves simfonies
alemanya
Dansa i ball
Ball popular molt viu, de ritme ternari (compàs de 3/4) vigent als s. XVIII i XIX.
No sembla tenir cap relació amb la dansa alemanya de ritme binari que forma part de la suite Haydn, Mozart i Beethoven compogueren danses alemanyes El ritme d’aquesta dansa la fa semblant al vals
quartet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per dos violins, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…
Josef Leopold Eybler
Música
Compositor austríac.
Deixeble d’Albrechtsberger, fou amic de Haydn i de Mozart Deixà misses Requiem , 1802, oratoris i l’òpera Der Zauberschwert ‘L’espasa màgica’, 1802 Succeí Salieri com a primer kapellmeister de la cort de Viena 1824-33
al rovescio
Música
Locució italiana que significa ’al revés', utilitzada per a indicar que la relació imitativa entre les parts es produeix o bé per moviment contrari (els intervals ascendents, mantenint la mateixa magnitud, passen a ser descendents i viceversa) o bé per retrogradació (la música comença amb l’última nota i acaba amb la primera).
En el primer sentit es pot citar el trio del minuet de la Serenata per a Vent en do m, KV 388/384a, de Mozart i en el segon, el minuet de la Simfonia núm 47 en sol M de Haydn
Salvatore Viganò
Dansa i ball
Teatre
Ballarí i coreògraf italià.
Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic
Václav Pichl
Música
Compositor, violinista i escriptor bohemi.
Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort Home de gran…
rococó
Música
Dit de l’estil musical del segle XVIII (~1725-80), anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques.
Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim
Carlos d’Ordóñez
Música
Compositor i violinista austríac d’ascendència espanyola.
Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de…
introducció
Música
Fragment musical, generalment de tempo lent, que, situat a l’inici d’un moviment o una obra relativament extensa, prepara l’arribada de la part principal d’aquesta.
La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn…