Resultats de la cerca

Típicament mediterrània, fa herbassars submarins, entre els 15 i els 30 m de profunditat, a la zona litoral els pescadors la prenen sovint per una alga Les fulles mortes s’acumulen a vegades en gran quantitat a les platges

El fruit és format per dos aquenis separables L’ espunyidera blanca Gmollugo , de flors blanques, creix en bardissars, boscs clars i llocs frescals L’ espunyidera groga  o quallallet Gverum , de flors grogues, es fa en prats, tanques i herbassars

Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com  bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa

Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa

El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia  o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals

Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la…

Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids comuns a les mars dels…

Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…

És gestionat per un consorci format el 1998 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té una superfície de 2 938 ha, la majoria de les quals corresponen a conreu de regadiu també comprèn trams de bosc de ribera canyissars, jonqueres i altres herbassars als marges del riu, i vegetació de dunes als trams propers a la costa El parc té la seva seu a la masia de can Comas Prat de Llobregat, on coincideixen també les agrupacions de defensa vegetal, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i un centre d’informació i gestió, a més dels camps experimentals…

Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…