Resultats de la cerca

Pura és un líquid incolor, xaropós, càustic per a la pell, miscible amb aigua, soluble en alcohol i èter, de densitat 1,4422 a 25°C que un cop congelat es fon a -0,41°C Bull a 150,2°C, però es descompon per la calor en aigua i oxigen, cosa que obliga a destillar-la a pressió reduïda És un àcid molt feble i té per estructura HO-OH amb possible tautomerisme amb H-H-O → O Es presenta i és utilitzada sempre en solució aquosa, a concentracions que varien entre 3 i 90% Amb negra de platí esdevé explosiva la retarden, en canvi, els àcids, l’alcohol i moltes substàncies orgàniques, i les solucions…

En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…

Correspon a la fórmula B n H n + 4 borà o bé a la B n H n + 6 dihidroborà hom no en coneix del tipus B n H n + 2 A temperatures altes es descomponen en bor i hidrogen a temperatures inferiors els hidrurs més lleugers donen lloc a la formació d’hidrurs superiors Són hidrolitzats a àcid bòric i hidrogen com a productes darrers Hom n'obté en deixar caure borur de magnesi polvoritzat sobre àcid fosfòric concentrat i calent L’establiment d’estructures compatibles simultàniament amb les propietats poc freqüents dels hidrurs de bor i amb llur deficiència electrònica ha plantejat greus problemes…

Els hidrurs iònics foren preparats per H Moissan i els seus collaboradors per unió directa dels components llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristallina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B 2 H 6 , PH 3 , AsH 3 , obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics i com a intermediaris de…

Constitueix l’isòtop més abundant en l’hidrogen natural

L’hidrogen és una font d’energia neta alternativa als combustibles fòssils Actualment, s’obté del petroli i el gas natural, però s’estan fent estudis per a aconseguir-lo de fonts més netes, com ara per mitjà de processos biològics Actualment, hi ha tres processos viables per a l’obtenció de biohidrogen la biofotòlisi, la fotofermentació i la fermentació fosca La biofotòlisi és la producció d’hidrogen mitjançant algues verdes que empren l’energia solar per a dissociar l’aigua en oxigen i hidrogen La fotofermentació utilitza les vies catabòliques de bacteris fotoheteròtrofs no sulfurats per a…

Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant també és anomenat hidrogen pesant Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi hom obté l’hidrogen mixt HD per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti LiH + D 2 O →LiOD + HD té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos…

Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms de carboni i…

Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov

Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més llarga Exemple…