Resultats de la cerca

Per dificultats econòmiques només durà un curs, i Moholy-Nagy fundà la School of Design 1938, successora de l’anterior i que esdevingué Institute of Design 1944, que dirigí fins a la mort 1946 Llavors s’incorporà a l’Illinois Institute of Technology 1949, hi formà un departament i concedí títols acadèmics, alhora que cada vegada s’especialitzà més en el disseny industrial El New Bauhaus representà la successió legítima del Bauhaus alemany, del qual n'amplià la base humanística per influència del filòsof John Dewey

Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat

Doctorat a Bolonya el 1483 Era donzell Fou advocat del Regne de Mallorca És autor d’un Sumari o repertori de les franqueses i privilegis del Regne de Mallorca , obra anomenada la Valentina , que fou incorporada per Antoni Moll en la seva compilació Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del Regne de Mallorca , publicada el 1663 Fill de Ferran Valentí i d’Elionor Unís, heretà la rica biblioteca humanística del seu pare Bescanvià correspondència amb l’humanista barceloní Pere Miquel Carbonell

Format a Oxford, obtingué el doctorat en dret a Oxford i Pàdua Ambaixador d’Enric VIII, negocià la pau de Cambrai entre Carles V i Francesc I 1529 Bisbe de Londres 1522-30 i de Durham 1530-32, es mostrà reticent a la Reforma Empresonat 1550 i deposat 1552 per Eduard VI, fou reposat per Maria Tudor 1553 i novament empresonat per Elisabet a Lambeth 1559, on morí De vasta cultura teològica i humanística, escriví De veritate corporis et sanguinis domini nostri Jesu Christi 1554 i Contra impios blasphematores Dei praedestinationis 1555

Fill de Duarte I i d’Elionor d’Aragó Durant la seva minoritat governà el seu oncle, Pedro, comte de Coïmbra, amb la filla del qual, Isabel, es casà 1448 persuadit equivocadament que volia usurpar-li la corona, Alfons V lliurà contra ell la batalla d’Alfarroberia 1449, on el comte morí Continuà 1458-71 a l’Àfrica l’obra d’expansió de l’infant Enric el Navegant mort el 1460 Combaté a favor de la seva neboda Joana en la guerra per la successió de Castella, que acabà amb el tractat d'Alcáçovas A la ciutat de Coïmbra, fundà la primera biblioteca humanística portuguesa

Fou un dels pocs membres de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip 1612 abandonà Barcelona per la cort Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits, entre altres treballs, un Compendio de la Historia General de España , unes instruccions sobre el govern dirigides al…

Estudià a Constantinoble, on es féu monjo Elegit 1437 metropolita de Kíev i de tot Rússia llavors amb residència a Moscou, prengué part en el concili de Florència 1438-39, on fou un defensor convençut de la unió de l’Ortodòxia amb Roma, i fou creat cardenal Tornat a Moscou, hi proclamà la butlla d’unió, però fou empresonat pel gran duc Basili II, bé que aconseguí d’escapar-se i es refugià a Siena Itàlia El 1453 era a Constantinoble quan aquesta fou presa pels turcs i hi fou ferit, però novament pogué fugir a Itàlia Home de gran cultura humanística, aplegà molts còdexs per a la…

Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant…

Fill de l’historiador de la literatura Julius Paludan D’ideologia conservadora, després d’un viatge a Amèrica adoptà la defensa d’una tradició humanística religiosa contra el materialisme i la influència nord-americana en els costums de Dinamarca, i que ataca amb un estil refinat en les novelles De vestlige veje ‘Els camins occidentals’, 1922 SFgelys ‘Projector’, 1923 En Fugle omkring fyret ‘Els ocells al voltant del far’, 1925 i en Markerne modnes ‘Els camps maduren’, 1927 insisteix en el tema de la destrucció de la natura per la tecnologia moderna Jorgen Stein og hans kreds ‘El…

De notable formació matemàtica i humanística, ingressà el 1821 a la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor de diversos treballs sobre matemàtiques comercials, enginyeria industrial i agronomia, que són conservats manuscrits a l’arxiu de l’esmentada institució La crisi de la indústria sedera valenciana dels anys 1826-29 fou el motiu immediat de la seva obra principal Memorias sobre los medios más fáciles y realizables de emplear y mantener a un tiempo a los individuos del arte de la seda en Valencia 1826 Escriví, a més, la comèdia La criada fiel y la esposa…