Resultats de la cerca

El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí

S'estén entre els termes municipals d’Alcoi i Ibi Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1 352 m que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona El comerç de la neu també hi fou important a partir del s XVIII, i…

Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, en el seu testament del 1068 va fer erigir cinc hospitals o cases per a peregrins, el primer a la vila d’Àger Es creu que aquest fou el primer hospital d’Ager, fundat al pendent o costa de l’Aspre, vers la part de migdia de la torre major del castell Al seu costat es bastí una capella dedicada a sant Nicolau Aquesta surt documentada a partir del 1101, quan amb motiu de la seva edificació, fou consagrada per Berenguer, bisbe de Barcelona, a petició de l’abat d’Àger, Pere Diu el text de l’acta de consagració que l’església de Sant Nicolau es trobava “ al…

Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa…

El despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres Una de les primeres referències d’aquest indret data del 1078, any en què el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent del castell Tot i que no es disposa de notícies històriques documentals d’època medieval de l’església de Sant Pere, es pot suposar que un cop es va…

L’actual despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda de migjorn 720 m d’altitud El lloc de Casterlenes, des d’antic, era una quadra fronterera del terme de Capella Una de les primeres referències de l’indret data del l’any 1078, quan el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de tal manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent…

D’aquesta església avui desapareguda, i de la qual fins i tot s’ignora el lloc exacte on era situada, en tenim molt poques notícies la trobem documentada amb certesa per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga el 18 d’octubre de 1047, en la qual es fa constar que Sant Joan queda exclós de la seva dependència per tal com pertanyia al monestir de Sant Cugat per donació que havia fet a favor seu una dona anomenada Riquilda Un altre document on s’esmenta aquesta església data de l’any 1080 segons l’escriptura, un clergue anomenat Ramon Seniofred féu…

Actualment, aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella del castell que surt documentada l’any 1184 Històricament, aquest castell té molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper no és estrany, doncs, que la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021 El testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions al fill i successor en el comtat, Guillem “ ipsos castellos…

Situació Vista exterior de l’edifici des del costat nord-oriental M Anglada La capella de Santa Magdalena de Puigsac queda al vessant de tramuntana de la serra Cavallera dins el veïnat de Puigsac a prop de Pardines a una altitud de 1 275 m Mapa 256M781 Situació 31TDG365845 Per anar-hi cal sortir de Pardines per l’extrem de llevant, on hi ha una pista que hi mena amb un trajecte de 2 km, després de travessar el riu Sagadell i havent passat el veïnat de Vilaró MAB Història Si bé el lloc de Pardines surt esmentat en la documentació des del segle X, l’església de Santa Magdalena de Pardines o de…