Resultats de la cerca

Fill i successor de Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella en el càrrec de visir del taifa berber de Granada Badīs ibn Habus Quan pretenia de lliurar la taifa al sobirà d’Almeria, sota la influència del divan antijueu d' Abū Isḥāq al-Ilbīrī , tingué lloc a Granada un dels pogroms antijueus més violents de la història d’Al-Andalus 1066, en el qual morí

Assolí el govern en destituir el seu oncle al-Qāsim, considerat usurpador a la mort d’'Alī ibn Ḥammūd Amb el suport berber, es proclamà califa i adoptà el títol d' al-Mu'tali billāh Destronat per la seva impopularitat entre la població cordovesa, després del califat d’al-Qāsim ibn Ḥammūd, per segona vegada, i del de Muḥammad III tornà al poder, però en tornà a ésser foragitat per les tropes eslaves de Ḥayrān d’Almeria i de Muǧāhid de Dénia 1026 Amb la seva fugida de la capital, fou elegit successor Hišām III

En caure les Balears sota els almohades collaborà amb el seu germà ‘Alī en l’intent de restauració dels seus al N d’Àfrica A la mort d’aquest 1188 arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental 1195-1203, però hagué d’anar replegant-se al S de Tripolitània, 1222 Sigilmassa, 1226, i acabà dedicat al pillatge Les seves filles foren acollides pel soldà hàfsida de Tunísia

De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la llegendària…

Membre de la família dels Banū Qasī Emprengué profitoses asseifes contra les terres del Pallars 904 i contra les del comte de Barcelona Guifré I, que ferí de mort 897, prop del castell d’Aura potser prop de Caldes S'emparà de Tudela i de Tarassona, atacà Àlaba i aconseguí temporalment Toledo, però no pogué impedir que el muladí Muhammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca i antic rival seu, el destituís de Lleida Sembla que inicià 898 la fortificació de la suda de Balaguer, i probablement construí l’aljama de Lleida actual claustre de la seu vella

Fou valí de Pamplona fins que morí, durant la revolta antiomeia que posà fi a la dominació musulmana

Probablement fou deixeble d’Averrois, el qual substituí 1195 com a metge de cort És autor d’una introducció a la lògica, Kitāb al-madḫal li-sina'sy al-manṭiq , inspirada en al-Farābī i l' Òrganon aristotèlic, i d’un comentari a l' Urǧūza d’Avicenna sobre medicina

Fundador de la família d’origen baladí Banū Hūd Amb la caiguda dels Banū Tuǧīb s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud Adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hišam II quan fou destituït de Còrdova 1032, probablement al castell de Balaguer En morir dividí el regne entre els seus fills Saragossa a Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtādir, Lleida a Yūsuf al-Muzaffar , Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymān

Assolí el poder en rebellar-se contra el seu pare i el seu germà, designat hereu per aquell El seu govern significà la consolidació del poder almoràvit autònom a les Illes, davant el domini almohade peninsular Emprengué fructuoses expedicions de pirateria a terres cristianes saqueig de Toló, 1178 i urbanitzà la ciutat de Mallorca

Adscrit a la cort de Muǧāhid de Dénia, d’entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d’al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens