Resultats de la cerca

Tenia relació amb la Colla de “L’Avenç” de la qual formaren part Brossa i Iglésies i amb el grup editor de la revista anarquista Ciencia Social Brossa i Coromines Brossa, Coromines i Iglésies crearen també l’organització Teatre Independent, dedicada a la representació de teatre modern i que divulgà l’obra d’Ibsen a Catalunya Es dispersaren arran de la repressió consegüent a l’atemptat del carrer de Canvis Nous 1896

Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

D’extracció obrera, fou tipògraf de professió i milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic Avenir  1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç…

Format sota la influència de Sainte-Beuve, Taine, Stuart Mill i Renan, des de la publicació de Hovedstrømninger i det nittende Aarhundredes Literatur ‘Els grans corrents de la literatura europea al s XIX’, 1871, esdevingué capdavanter de l’oposició al Romanticisme i, influït per Nietzsche, desenvolupà les teories del radicalisme aristocràtic i el culte a l’heroi Autor de nombroses obres de crítica, cal destacar les biografies Shakespeare 1895-96, Heine 1897, Ibsen 1909, Goethe 1915, etc

El 1959 consolidà el seu prestigi amb la posada en escena del Brand d’Ibsen Fou director artístic de l’Old Vic Theatre en 1962-63, i un dels cofundadors principals del Manchester's Royal Exchange Theatre, del qual fou director des del 1973 Féu una tasca important a la televisió, i dirigí més de 40 produccions, entre les quals cal destacar adaptacions de clàssics del teatre i, molt especialment, el King Lear , en collaboració amb Laurence Olivier, el 1983

Fou un difusor constant de l’obra d’Ibsen, que elogià a la conferència, pronunciada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1909, Elements del teatre del futur 1910, i en traduí Solness, el constructor 1911 És autor de drames com Contra el destí 1911 i El camí de la vida 1913 La seva obra poètica és recollida a El poema de la nit 1907 i Dones i roses 1909 Fundà la collecció “Biblioteca Amor i Lletres”, destinada a publicar per subscripció obres d’autors joves

Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al…

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació