Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Gaspare Vanvitelli
Pintura
Nom italianitzat amb què és conegut Gaspard van Wittel, pintor holandès.
S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més…
Nicolas de Staël
Pintura
Pintor rus naturalitzat francès.
Sortí de Rússia a causa de la Revolució del 1917 A París 1943, després de molts viatges, conegué GBraque i FLéger i s’orientà vers l’abstracció Una posterior visita al Museo del Prado el féu tornar a un tipus de figurativisme, amb influències realistes, que fou posteriorment imitat i desenvolupat per nombrosos artistes en un intent de seguir el seu estil El seu temperament frenètic —posà fi a la seva vida llançant-se a la mar per la finestra del seu estudi— es posa de manifest en la seva obra La pintura de la seva època abstracta és feta a base de colors purs i vius disposats…
Friedrich Kalkbrenner
Música
Pianista i compositor francès d’origen alemany.
Rebé del seu pare la primera educació musical i l’any 1799 ingressà al Conservatori de París El 1801 obtingué els primers premis d’harmonia i piano Inicià llavors les seves gires com a virtuós per Europa L’any 1814 anà a viure a Londres, on es guanyà una gran reputació, i el 1824 tornà a París, per continuar la seva carrera musical A la capital francesa esdevingué soci de IJ Pleyel en la seva fàbrica de pianos Kalkbrenner fou un dels grans pianistes del seu temps, admirat i imitat a tot Europa i autor d’obres pedagògiques molt difoses F Chopin li dedicà el Concert per a piano…
Paul Whiteman
Música
Director d’orquestra nord-americà.
De jove tocà la viola en diverses orquestres simfòniques de Denver i San Francisco Durant la Primera Guerra Mundial dirigí una orquestra militar de quaranta instrumentistes que, a més de marxes, tocava música de ball Lque formà el 1918 tingué un gran èxit discogràfic, sobretot amb Whispering 1920, i el seu estil orquestral passà a ser imitat tant als Estats Units com en altres països L’any 1924 l’orquestra estrenà Rhapsody in Blue , que G Gershwin havia escrit per encàrrec del mateix Whiteman Del 1928 al 1952 la banda prengué part en espectacles radiofònics i pellícules, com King…
tresorer reial
Història
Funcionari reial que tenia cura de l’erari reial.
A la corona catalanoaragonesa el títol aparegué per primera vegada a Sicília sota Pere el Gran en termes que no precisen si tenia cura del patrimoni reial o de l’erari 1282 el primer que posseí el càrrec fou el jueu Jusef Ravaya Aquest càrrec fou imitat aviat als estats patrimonials el 1284 fou nomenat com a tresorer Bernat Escrivà Les funcions del tresorer reial foren delimitades per les ordinacions de Pere el Cerimoniós del 1344 estava subordinat al mestre racional i havia de fer els pagaments que aquest li ordenava, guardar el tresor reial i ingressar a la tresoreria els…
Antonio da Sangallo
Arquitectura
Nom amb què és conegut Antonio Cordiani, arquitecte italià.
Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i, sobretot, el Palazzo Farnese a…
Arnold Böcklin
Pintura
Pintor suís.
Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu sis versions…
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…
Raimbaut de Vaqueiras
Literatura
Trobador provençal.
La seva activitat poètica es pot centrar entre el 1180 i el 1205 Començà essent joglar possiblement a la cort dels prínceps d’Aurenja Acompanyà el marquès Bonifaci de Monferrato en una expedició a Sicília, al final de la qual 1194 l’adobà a cavaller, tret interessant per tal com suposa l’accés a una classe social superior només per mèrits literaris Formà part del seguici del marquès quan fou designat comandant suprem de la quarta croada 1201 i assistí al setge de Constantinoble Entre les seves 26 composicions mereixen d’ésser destacades Lo carrós , elogi cortesà de Beatriu, filla de Bonifaci…
dracma

Dracma amb l’efígie d’Aretusa a l’anvers i el cavall Pegàs al revers
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent, unitat monetària de l’antiga Grècia.
El seu pes teòric, segons els sistemes ponderals, era de 4,36 g per a l’euboicoàtic, 4,15 per al de Focea, 3,84 a Lesbos, 3,64 a Milet i 3,32 a Samos, entre altres Els múltiples i divisors més usuals eren la decadracma, la tetradracma i la didracma, el tetròbol 2/3, el triòbol 1/2, el diòbol 1/3, l’òbol 1/6 i l’hemiòbol 1/12 La colonització grega per la Mediterrània n'estengué l’ús per tot l’Occident, i fou encunyada a moltes colònies Les colònies gregues de Roses i Empúries bateren divisors de la dracma, primer, i dracmes vers la fi del s IV aC o al començament del s III aC La dracma de…