Resultats de la cerca

L’oscillometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cella conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit Presenta l’avantatge de no necessitar celles especials, a més dels avantatges derivats del fet d’…

Juntament amb l'enquesta i la interrupció, és un dels tres mètodes amb què es pot realitzar En un accés controlat per DMA, les transferències es fan directament entre la memòria i el perifèric, per exemple entre disc dur i RAM, sense passar per la CPU La transferència controlada per DMA no la gestiona la CPU, sinó que és controlada per una interfície especialitzada a fer transferències de la manera més ràpida possible Durant el procés de DMA el perifèric demana atenció a una interfície anomenada controlador de DMA DMAC i aquest transmet l’ordre a la CPU El perifèric vol que la CPU deixi els…

Correspon a la resistència d’un conductor que, en aplicar-li una diferència de potencial d’1 V, permet el pas d’un corrent d’1 A El símbol de l’ohm és Ω, i hom empra sovint els seus múltiples i submúltiples, com el kΩ, el MΩ, el mΩ i el μΩ Com per a l’ ampere , han estat proposades diferents definicions d’aquesta unitat El 1883 fou definit l’ ohm internacional com la resistència d’una columna de mercuri de 106,3 cm de longitud i d’1 mm 2 de secció a la temperatura del glaç fundent Ambdós ohms resulten lleugerament diferents 1 Ω int = 1,00049 Ω L’ohm internacional ha estat abandonat, i…

És igual al quocient entre la component de la tensió en fase amb el corrent i aquest corrent

És el quocient entre la component de la tensió en quadratura amb el corrent i la intensitat d’aquest corrent Hom la representa amb el símbol X La reactància pot ésser capacitativa deguda a una capacitat C i que val X c = 1/jωC o inductiva deguda a una autoinducció L i que val X 2 = jωL

Hom en basa la pràctica en la transmissió d’un so pel conducte auditiu extern i la valoració, mitjançant un instrument especial, del percentatge que és absorbit i el que és reflectit Les utilitats del procediment són diverses, ja que és eficaç per a valorar la funció de les trompes d’Eustaqui o bé per a determinar objectivament la capacitat auditiva

L’emissió d’aquestes ones és aconseguida quan hom fa circular per l’antena transmissora un corrent elèctric que indueix al seu voltant un camp elèctric i un altre de magnètic ona electromagnètica que s’estén per l’espai i, si troba una antena receptora, hi indueix un corrent elèctric similar a l’original Així, doncs, l’antena és un dispositiu que transfereix l’energia elèctrica de transmissor a l’aire, en forma d’energia electromagnètica, i de l’aire al receptor, novament en forma d’energia elèctrica Els paràmetres que defineixen una antena són la impedància relació entre la…

El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…

Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de manera que…