Resultats de la cerca
Es mostren 1314 resultats
segurloc
Medicina
Dispositiu que serveix per a reduir la incidència d’infeccions produïdes per catèters.
Dissenyat a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona i comercialitzat a Catalunya, ha demostrat ésser particularment útil en malalts alimentats artificialment
malaltia de Kawasaki
Patologia humana
Malaltia que cursa amb febre, erupció cutània, conjuntivitis, adenitis cervical i edema de la pell de mans i peus. Pot presentar-se descamació de la pell i de manera molt característica a la punta dels dits de la mà.
En el 80% dels casos afecta nens de cinc anys d’edat i la màxima incidència de la malaltia es dona al Japó No queda clara la seva etiologia infecciosa ni tampoc la transmissió d’una persona a una altra S'especula amb la possibilitat que un o diversos agents infecciosos actuïn damunt d’un hoste genèticament predisposat per a explicar-ne la incidència estacional, l’agrupament geogràfic i el quadre clínic de febre i exantema similar al d’altres malalties infeccioses el fet que la població desenvolupi immunitat enfront de la malaltia podria ser la causa que per damunt…
electró secundari
Física
Electró emès per un sòlid a conseqüència de la incidència d’un electró (primari).
fórmules de Fresnel
Física
Fórmules que relacionen les amplituds reflectida (A´´) i refractada (A´) amb l’amplitud incident (A) del camp elèctric d’una ona lluminosa que incideix sobre un dielèctric isòtrop.
En el cas que el vector del camp elèctric sigui parallel al pla d’incidència, les fórmules són i essent l’angle d’incidència i r l’angle de refracció, i en el cas que el vector sigui perpendicular són En el cas que tingui una direcció qualsevol, per descomposició del vector aquest cas és reduït als anteriors Les fórmules de Fresnel permeten també d’estudiar el canvi de fase entre les ones incident, reflectida i refractada
règim de pertorbacions
Ecologia
Patró espaciotemporal de la incidència de pertorbacions en un ecosistema o una àrea geogràfica determinada.
Les variables necessàries per a caracteritzar un règim de pertorbacions són la distribució espacial de les pertorbacions, la seva freqüència o nombre mitjà durant un període determinat, l’interval de retorn —que és l’invers de la freqüència o el temps mitjà transcorregut entre dues pertorbacions—, el període de rotació o temps mitjà necessari perquè una pertorbació afecti una àrea determinada, el percentatge de superfície afectada respecte de la total, la intensitat o força física de la pertorbació i la severitat de l’impacte sobre els organismes, la comunitat o l’ecosistema S'han de…
prisma de Wollaston
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre de quars format per dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà tot al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
Les cares d’incidència i d’emergència del raig de llum han estat tallades parallelament a l’eix òptic, però, en l’encaix, el de l’un i el de l’altre formen un angle recte, i l’eix del prisma d’incidència resta perpendicular a les arestes d’unió d’ambdós prismes, i l’altre eix, parallel a aquestes arestes D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació, i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats i refractats en direccions simètriques…
prisma
Física
Sistema òptic constituït per dos dioptres plans que delimiten un medi transparent i formen un angle no nul, dit angle del prisma
.
Un raig lluminós en travessar un prisma sofreix, pel fet de refractar-se dues vegades, una per cada dioptre, un canvi de direcció, anomenat angle de desviació , que és funció de l’índex de refracció del medi que constitueix el prisma, de l’angle del prisma i del d’incidència del raig De la formulació general d’un prisma hom dedueix que l’angle de desviació és mínim quan el d’incidència i el d’emergència són iguals, i en resulta la relació on α és l’angle de desviació mínima que permet de determinar l’índex de refracció del prisma respecte al de l’aire que l’envolta,…
sindèmia
Medicina
Epidèmia en què coexisteixen dues o més malalties que interaccionen de tal manera que reforcen mútuament la morbiditat i letalitat respectives.
En les sindèmies no només intervé la combinació de més d’una malaltia en sentit estricte, sinó que també hi contribueixen factors socials i condicions de salut i vitals que n’incrementen la incidència i el nombre d’afectats Així, per exemple, l’existència d’àmplies franges de població d’edat avançada o amb índexs d’obesitat elevats en general més susceptibles i vulnerables a malalties i el grau de desenvolupament dels sistemes sanitaris són determinants en la incidència de casos i la seva gravetat El terme fou emprat per primer cop vers el 1990 per l’antropòleg de la…
Concepte d’infecció hospitalària
Patologia humana
Amb el nom genèric d’ infeccions hospitalàries hom designa les infeccions que contreu un percentatge relativament elevat de les persones ingressades en un hospital, aproximadament un 10% Les manifestacions d’aquestes infeccions es poden presentar durant el mateix ingrés, o bé dies, setmanes o fins i tot mesos després d’ésser donats d’alta de l’hospital Una de les circumstàncies que més influeix en l’elevada incidència de les infeccions hospitalàries és l’existència de malalts ingressats —tant en hospitals especialitzats en malalties infeccioses com en hospitals generals— que…
emissió electrònica
Electrònica i informàtica
Alliberament d’electrons d’una superfície cap a l’espai que l’envolta.
Pot ésser primària , quan és el resultat de l’elevació de la temperatura de la superfície emissió termoelectrònica o termoiònica, de la incidència de l’energia radiant emissió fotoelectrònica o d’un camp elèctric en el qual s’implica la superfície considerada emissió per camp, i secundària , quan és conseqüència del bombardeig d’una superfície amb electrons o ions En l' emissió termoelectrònica un cos a alta temperatura i en determinades circumstàncies pot alliberar electrons efecte termoelectrònic, que poden restar estàtics formant una càrrega espacial o ésser atrets per un cos…