Amb el nom genèric d’infeccions hospitalàries hom designa les infeccions que contreu un percentatge relativament elevat de les persones ingressades en un hospital, aproximadament un 10%. Les manifestacions d’aquestes infeccions es poden presentar durant el mateix ingrés, o bé dies, setmanes o fins i tot mesos després d’ésser donats d’alta de l’hospital.
Una de les circumstàncies que més influeix en l’elevada incidència de les infeccions hospitalàries és l’existència de malalts ingressats —tant en hospitals especialitzats en malalties infeccioses com en hospitals generals— que pateixen processos infecciosos de fàcil transmissió, com ara grip, tuberculosi, tos ferina, salmonel·losi, shigel·losi o febre tifoide. Quan ingressa en un hospital una persona que pateix una malaltia infectivocontagiosa s’adopten les mesures profilàctiques pertinents per a evitar el contagi d’altres persones, com ara aïllar el malalt en una habitació individual, usar mascaretes per a evitar la transmissió aèria, així com usar bates i rentar-se les mans acuradament per a evitar la transmissió digestiva, i, en general, tendir a evitar el contagi per contacte directe o a través de la sang i de les seves secrecions. Tanmateix, però, aquestes mesures, fins i tot quan es realitzen amb una cura extrema, no poden garantir un 100% d’eficàcia.
Una altra circumstància que participa de manera important en l’elevada incidència de les infeccions hospitalàries és l’enorme quantitat de persones ingressades que han d’ésser sotmeses a procediments agressius amb finalitats diagnòstiques o terapèutiques, com ara intervencions quirúrgiques, intubacions, introducció de sondes especials, administració de sèrums o fins i tot injeccions, manipulacions que, fins i tot quan es realitzen en condicions acceptables d’asèpsia, sovint faciliten l’ingrés de gèrmens des dels teixits superficials o de vegades des d’estris contaminats cap a les mucoses o els teixits profunds.
També explica la incidència elevada de les infeccions en els hospitals el fet que una proporció igualment elevada de les persones hospitalitzades pateix de trastorns de la immunitat que afavoreixen el desenvolupament de processos infecciosos oportunistes.
Les infeccions hospitalàries més freqüents són les que es localitzen en les vies urinàries —40% del total de casos—, seguides de les infeccions postquirúrgiques —20% del total de casos—, les de les vies respiratòries —10% del total—, i les que afecten la mateixa sang o septicèmies —5% del total. D’altres localitzacions menys freqüents són les mucoses digestives, el sistema nerviós central i el teixit cel·lular subcutani.
Una característica important de les infeccions hospitalàries és que sovint són provocades per soques de gèrmens que, després de l’administració prolongada de determinats tipus d’antibiòtics, s’han fet precisament resistents a aquests antibiòtics. Aquestes soques de gèrmens, que sovint són molt específiques en cadascun dels diferents centres hospitalaris, no solament poden generar un procés infecciós en l’organisme del pacient en què s’han desenvolupat, sinó també difondre’s, per diverses vies segons els casos, a d’altres persones.
Actualment, i en el nostre medi, els centres hospitalaris duen a terme una gran quantitat de mesures destinades a reduir, cada vegada més, la incidència de les infeccions hospitalàries. Aquestes mesures inclouen des d’una higiene, desinfecció i esterilització acurades d’espais, mobiliari i estris, fins a una detallada investigació epidemiològica i de laboratori dels tipus de processos infecciosos de què es tracta, de les característiques de les persones sobre les quals incideixen, i dels microorganismes implicats. Tanmateix, però, tot i l’aplicació de totes aquestes mesures —que de vegades són molt costoses i sofisticades—, encara no s’ha pogut reduir a menys del 5% la incidència de les infeccions hospitalàries.