Resultats de la cerca

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el…

Els fabricants d’indianes del Principat funden la Junta General de Comerç i Fàbriques

Etiqueta La família Casas es dedicarà més de dos-cents anys a la fabricació d’estampats Al final del segle XIX el seu titular era Joaquim Casas i Jover Només hi ha una empresa a la Catalunya del segle XIX que pugui presentar-se aleshores amb una edat més que centenària És la fàbrica d’estampats Casas i Jover, que l’any 1895 anuncia que té més de 120 anys d’existència La història de l’empresa no ha estat recollida per ningú i presenta greus problemes per a escriure-la, des de fora estant Per començar, tenim el nom de Casas, que és molt corrent, ara i aleshores, i facilita les confusions A més…

Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de…

Féu motlles per a l’estampat d’indianes Entrà a la mestrança de Barcelona, i es dedicà també a treballar la banya i el vori féu uns retrats al boix de Carles IV i de Maria Lluïsa que li valgueren el títol de mestre torner S'exilià durant l’ocupació napoleònica Féu, després, una collecció de figures matemàtiques per a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on ingressà com a membre artista el 1817

Joan Rull i Arnabach constituí una societat, el 1783, destinada a la fabricació d’indianes, conjuntament amb els comerciants Jeroni Anglès, Antoni Martí i Pau Puget La societat es digué inicialment Anglès, Rull i Companyia i tenia un capital de 25000 lliures Ell n’era el tècnic i el director de producció La fàbrica era al carrer de Còdols núm 25, de Barcelona, entre el carrer Ample i el d’Escudellers, i el prat per a estendre les indianes a les Corts de Sarrià Indianes de L’Espanya Industrial La España Industrial, 1847-1947 Joan Rull introduí el cilindre per a l’estampació que permetia…

Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors

En esclatar la Guerra Gran 1793, es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop la setmana L’any 1798 formà part del consistori municipal

Fou constituït a l’antiga masia de can Manent, al Camí Ral El 2002 s’inaugurà la rehabilitació de l’antiga 1884 fàbrica del gas, on el museu, totalment renovat, obrí el 2005 la primera fase de la seva exposició permanent S'hi pot veure l’evolució de les tècniques i la indústria de l’estampació tèxtil des del segle XVIII fins a l’actualitat, i indianes, reproduccions de vestits dels segles XVIII i XIX i una passarella que recrea l’evolució de les robes i els motius estampats Forma part del mNACTEC

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra