Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
constant radioactiva
Física
En una població infinitament gran de nuclis radioactius de la mateixa espècie (núclid), probabilitat de desintegració per unitat de temps de cadascun dels nuclis que la componen.
La constant radioactiva d’un núclid és inversament proporcional al seu període radioactiu i és una característica seva invariable pels agents físics i químics externs clàssics pressió, temperatura, estat d’agregació, composició química, etc Anomenada també constant de desintegració , és simbolitzada per λ i mesurada en s - 1
inestabilitat elàstica
Tecnologia
En un sistema elàstic sotmès a forces de compressió longitudinals, estat que només necessita una acció externa infinitament petita per a pertorbar-ne l’equilibri i provocar-li una flexió.
física
Física
Ciència que estudia els fenòmens de la natura, dels més elementals als més complicats.
Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…
homeomeria
Filosofia
Segons la filosofia d’Anaxàgores, referida per Aristòtil, element primitiu de la matèria. Les homeomeries són infinitament divisibles i similars entre si en tant que parts constitutives del tot, però qualitativament diferenciades segons la cosa a la qual donen lloc..
Carbó, petroli i gas natural
El 88% de l’energia que es consumeix en l’actualitat al planeta prové dels combustibles fòssils carbó, petroli i gas natural És veritat que s’empren també altres for- mes d’energia i que la recerca sobre energies alternatives es troba en graus diversos d’avenç, però a hores d’ara el gruix principal del consum energètic encara se sosté en aquests combustibles orgànics D’on prové aquesta energia fossilitzada La conservació de matèria orgànica, ni que sigui transformada, constitueix un fenomen força excepcional a la natura En condicions habituals els organismes descomponedors, en presència d’…
luminància
Electrònica i informàtica
Física
Donats un punt d’una superfície i una direcció determinada, quocient entre la intensitat lluminosa emesa en aquesta direcció per un element infinitament petit de la superfície al voltant del dit punt i l’àrea d’aquest element projectada ortogonalment sobre un pla perpendicular a la direcció donada.
La unitat SI de luminància és el nit, bé que també és emprat el stilb, el lambert o l’apostilb És la magnitud fotomètrica corresponent a la lluminositat
triangle diferencial
Matemàtiques
Introduït explícitament per Leibniz, malgrat que es trobava ja implícit en molts treballs d’autors precedents, és el triangle que formen la tangent a la corba en un punt P i els increments ∆x i ∆y de l’abcissa i l’ordenada, respectivament, quan es consideren infinitament petits.
És la base intuïtiva del càlcul diferencial i s’inspira en el concepte de velocitat instantània
aplanètic | aplanètica
Física
Dit del sistema òptic centrat, estigmàtic per a una parella de punts A, A´, situats sobre l’eix, que és també estigmàtic per a parelles de punts B, B´, infinitament propers, respectivament, a A i A´ i situats en plans normals a l’eix en A i A´.
radiància
Electrònica i informàtica
Física
Donats un punt d’una superfície i una certa direcció, quocient entre la intensitat de radiació en aquesta direcció d’un element infinitament petit de la superfície que envolta el punt considerat i l’àrea de la projecció ortogonal de l’esmentat element sobre un pla normal a la direcció considerada.
És anomenada també luminància energètica o radiant
lul·lisme
Filosofia
Sistema filosòfic de Ramon Llull.
Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…