Resultats de la cerca
Es mostren 337 resultats
Lodi
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del riu Adda, és un centre agrícola destacat Té indústria tèxtil llana, alimentària mantega, formatge, de cristall i de maquinària agrícola Antiga Laus Pompeia , al s IV esdevingué seu d’un bisbat poderós, enfrontat repetidament amb el de Milà el 1110 fou destruïda pels milanesos Reconstruïda per Frederic Barba-roja 1158, gibellins i güelfs s’hi alternaren en el govern El 1454 hi fou signada la pau entre Francesc I de Milà i Venècia s’hi consolidava la situació del primer al tron de Milà, Bèrgam i Brescia eren restituïdes a Venècia i s’iniciava una política d’…
Pau Rossell
Música
Orguener i sacerdot dominic d’origen incert.
Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i mixtura Es…
Alain Vanzo
Música
Tenor francès.
De petit formà part d’un cor infantil a la seva ciutat natal, mentre iniciava els estudis musicals, i posteriorment amplià la seva formació a Aix-les-Bains El 1954 debutà a l’Òpera de París amb Oberon i dos anys més tard ho feu a l’Òpera Còmica amb Lakmé Després es presentà en diversos teatres operístics d’arreu de França i de Bèlgica, especialitzant-se en el repertori francès, amb autors com H Berlioz, E Lalo, J Massenet, L Delibes o Ch Gounod, del qual el 1984 oferí unes reeixides funcions de Faust a Filadèlfia També ha destacat com a intèrpret de G Donizetti, G Verdi i G…
Berislav Klobučar
Música
Director d’orquestra croat.
Estudià a Salzburg amb Lovro von Matačić i Clemens Krauss Entre el 1943 i el 1951 dirigí a l’Òpera de Zagreb El 1953 debutà a l’Òpera de Viena, on basà la seva carrera musical fins el 1996 A banda, al final dels anys cinquanta dirigí sovint a Berlín, especialment a la Städtische Oper Del 1960 al 1971 fou director a Graz, mentre iniciava la seva carrera fora dels circuits germànics El 1968 debutà al Metropolitan de Nova York, teatre on a partir d’aleshores fou convidat a dirigir regularment, especialment el repertori wagnerià Posteriorment dirigí a la Reial Òpera d’Estocolm 1972-…
Loïs Alibèrt
Lingüística i sociolingüística
Filòleg occità.
Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida…
torcedor de seda
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia per ofici el de tòrcer la seda.
El gremi de torcedors s’havia originat en el procés de diversificació dels diferents gremis seders com una tècnica auxiliar, però molt necessària, i alhora independent dels teixidors de seda i d’altres menestrals Posat sota l’advocació de sant Erasme el 1601, rebé noves ordinacions el 1682 A Barcelona la corporació es creà el 1619, quan s’iniciava un moment de crisi tèxtil, i obtingué noves ordinacions el 1669 i el 1680 El 1732 el gremi de València assolí la superior dignitat de collegi i unes ordinacions que foren ràpidament adoptades per Barcelona el 1736 Al Principat de Catalunya hi havia…
Joventut
Portada del primer número de Joventut , obr a d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…
Afonso de Albuquerque
Història
Governador de les Índies portugueses (1508-15).
És considerat el fundador de l’imperi colonial portuguès El 1506 explorà la costa de Madagascar i aconseguí de monopolitzar el comerç d’espècies procedents de les Moluques i desviar-lo de la Mediterrània gràcies a l’ocupació d’Aden, de Socotra i d’Ormuz, les quals bloquejaven l’entrada de la mar Roja i del golf Pèrsic el 1510 sotmeté Calicut, Goa, Malabar, Ceilan i Malaca, des d’on s’estengué cap a Java i les Moluques 1511 i cap a les mars de la Xina Tenia l’ambició d’aïllar Egipte desviant el Nil cap a la mar Roja Posà els fonaments per a la creació d’un imperi terrestre, consolidà les…
Grècia 2018
Estat
Aquest any el país va posar fi a la seva dependència del programa d’assistència financera del Mecanisme d’Estabilitat Europeu, que tenia com a objectiu la recapitalització bancària i l’ajustament macroeconòmic El 20 d’agost, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va declarar que s’iniciava una nova era després de vuit anys de crisi duríssima Un altre esdeveniment rellevant d’aquest any va ser l’acord de Prespa, signat el 17 de juny, en virtut del qual Grècia i Macedònia arribaven a una entesa sobre la denominació oficial d’aquest darrer estat Fins llavors, Grècia havia vetat l’…
vetlla
Cristianisme
Estona de pregària, sobretot col·lectiva, que hom fa durant la nit.
Coneguda ja des dels primers segles del cristianisme, és testimoniada per una carta de Plini ~111 i és descrita, pel que fa a la Jesalem del segle IV, per Egèria Sense parallel en la litúrgia sinagogal, degué ésser introduïda per la creença que la segona vinguda del Crist s’esdevindria durant la nit S’iniciava amb les vespres, i se solia cloure amb la celebració eucarística Hom hi dedicava tota la nit especialment per Pasqua vetlla pasqual , i una bona part de la nit el diumenge i les festes dels màrtirs La darrera part abans de l’eucaristia donà naixença als oficis de matines i laudes…