Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
pol d’il·luminació
Astronomia
Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre, de manera que el valor de la latitud del punt és el de la declinació de l’astre i el valor de la seva longitud és el de l’angle horari de l’astre.
El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat
treball virtual
Física
Tecnologia
Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
Segons el principi dels treballs virtuals , per a un sistema de punts materials sotmesos a lligams i en un instant donat, els desplaçaments dels punts compatibles amb els lligams són aquells que, mantenint els lligams congelats, fan que el treball total de les forces exteriors al sistema que hi actuen sigui nul D’aquest principi deriva tota la dinàmica analítica clàssica principi de D’Alembert
La Veu del Vespre
Publicacions periòdiques
Nom que prengué l’edició de la nit de La Veu de Catalunya
.
Fou publicat a Barcelona del 2 de maig de 1933 al 31 de desembre de 1934, amb la interrupció de quatre dies, motivada pels fets d’octubre de 1934 El director, els redactors i els collaboradors eren els mateixos que els de La Veu de Catalunya , bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de L’Instant
Jaume Maurici i Soler
Literatura catalana
Periodisme
Poeta.
Dirigí el setmanari Alt Empordà 1917-23 Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat i s’hagué d’exiliar Seguint la tendència simbolista del noucentisme, publicà Les cançons de l’instant 1921 i, més endavant, altres llibres de poemes que posen de manifest aquesta mateixa herència Estrelles caigudes 1954, Poemes amb ocells 1965, Un mateix fang 1972, i També el silenci 1978
,
radioaltímetre
Transports
Instrument indicador de l’alçada de vol d’una aeronau que utilitza les propietats telemètriques del radar.
Essencialment és un radar primari que mesura la diferència de temps entre un impuls llançat i el reflectit a la superfície terrestre radioaltímetre d’impulsos o la diferència de freqüències entre el senyal emès i el rebut en un instant radioaltímetre de modulació de freqüència El primer és apropiat per al vol a altures superiors a 1 500 m, mentre que el segon funciona amb precisió per sota d’aquesta altura
a enganyar
Jocs
Joc consistent a saltar a la corda, amb dues persones que roden.
Les persones que han de saltar s’arrengleren a una banda, l’una darrere l’altra quan una ha saltat una estona ha de sortir-ne, i en el mateix instant de fer-ho, hi entra la següent, de manera que no es perdi cap rodada de la corda, i així successivament la que entra a saltar tardanament o ho fa abans d’hora perd, i passa a fer de rodadora
condicions inicials
Física
Matemàtiques
Donada una equació diferencial, condicions que cal imposar a la solució general per tal que prengui, ella i les seves derivades, uns determinats valors per a un valor especificat de la variable independent.
Les condicions inicials permeten, doncs, de determinar la solució particular del problema en ajustar les constants arbitràries de la solució general Per exemple, en el problema del moviment d’una massa puntual, un cop conegudes les forces que hi actuen, el moviment concret que realitza depèn només de la posició i la velocitat en un instant inicial, x t o i v t o , essent aquestes les condicions inicials del problema
Joaquim Brangulí i Claramunt

Joaquim Brangulí i Claramunt
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf.
Fill del reporter Josep Brangulí i Soler , que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya Abans de la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona” S'ocupà de camps molt diversos però excellí particularment en l’esportiu El seu germà Xavier Brangulí i Claramunt Barcelona 1918-1986 desenvolupà una activitat anàloga a “El Noticiero Universal”
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…