Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Declaració de Barcelona
Text final de la conferència ministerial euromediterrània de Barcelona, celebrada al novembre del 1995, que tenia per objectiu convertir la Mediterrània en un espai comú de pau, estabilitat i prosperitat.
Signada per quinze països, estableix les bases per a la construcció d’un marc multilateral de diàleg i cooperació, una xarxa de relacions pacífiques a través de la intensificació del diàleg polític i la seguretat, i la instauració d’una associació econòmica i financera que inclou una dimensió social, cultural i humana En ocasió del desè aniversari de la signatura se celebrà a Barcelona una nova conferència novembre del 2005 durant la qual es va aprovar el programa de treball per als propers cinc anys
Joventut Valencianista
Història
Primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 com a conseqüència de la radicalització d’un sector del Centre Regionalista Valencià.
Seguí les directrius de la Solidaridad Catalana, i intentà de valencianitzar els partits polítics existents Fracassats els seus objectius, fou reorganitzat el 1914, amb un programa molt similar, del qual es destaquen els punts següents exigència de l’autonomia política i administrativa del País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d’un servei militar voluntari, juntament amb altres punts de tipus agrarista, com la postulació del crèdit agrícola, rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes, etc Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera
Partit Socialista Popular Català
Partit polític
Partit fundat el 1975, que era la secció catalana del Partido Socialista Popular liderat per Enrique Tierno Galván.
Es definí socialista i marxista i tenia per objectiu la instauració d’una societat lliure i democràtica sense classes Es presentà a les eleccions legislatives de 1977 a Barcelona i Girona amb el nom Partit Socialista Popular-Unitat Socialista 30382 vots El president fou Jaume Mata i el secretari general Xavier Nart Entre els seus militants figuraren Soledat Balaguer, Antoni Rovira o Àlex Masllorens A la meitat del 1978 es dissolgué, i la majoria dels membres s’integraren en la Federació Socialista de Catalunya PSOE i una altra part, menor, en el Partit Socialista de Catalunya Congrés Edità…
consell municipal
Història
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu i de govern dels municipis de l’Estat francès.
Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i…
consell de districte
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu dels districtes (o arrondissements
), circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos.
La institució fou creada el 1789 arran de la Revolució, amb caràcter electiu, format per dotze membres i assistit per un procurador síndic, amb la finalitat d’administrar el districte Per una llei del Consolat, del 1800, les seves funcions foren reduïdes al repartiment d’imposts, i la designació dels seus membres fou confiada al prefecte el caràcter electiu fou recuperat el 1802, però la importància d’aquests consells restà molt reduïda Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells de districte a les sotsintendències sotsprefectures des de la instauració del règim civil, el…
Joan Peña Morera
Esport general
Directiu esportiu.
Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1943 i la Federació Catalana d’Halterofília 1967, que presidí a partir del 1977 Dirigí el Collegi d’Àrbitres d’aquesta federació, i promocionà l’esport de base amb la construcció del Gimnàs Escola d’Halterofília de Matadepera 1981 i el Pavelló Municipal de Terrassa-Escola d’Halterofília i la instauració del Trofeu Ursus, de categoria infantil També creà el Trofeu Puigcorbé i instaurà el Disc de Ferro com a màxima distinció de la FCH Impulsà la creació dels clubs d’halterofília Rubí, Granollers i Milà i Fontanals Rebé la insígnia…
Institució Catalana de Música
Música
Escola de música fundada al final del 1896 per Joan Gay i Josep Lapeyra, coneguts pedagogs de la música d’aquella època, i que funcionà fins el 1900.
La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896
fenilcetonúria
Patologia humana
Trastorn congènit del metabolisme dels aminoàcids causat per una manca d’activitat de l’enzim fenilalanina hidroxilasa, que determina una acumulació de fenilalanina i d’alguns dels seus metabòlits en les cèl·lules, en el plasma i en l’orina.
Provoca una síndrome de deficiència mental i altres alteracions neurològiques Es transmet de manera autosòmica i recessiva Una prova de laboratori, fàcil de realitzar, permet d’obtenir-ne la diagnosi en el nadó i possibilita la instauració d’una dieta pobra en fenilalanina, a base de preparats proteics sintètics, que evita l’aparició dels símptomes de la malaltia Hom l’anomena també síndrome de Fölling en reconeixement a Ivar Asbjörn Fölling, metge noruec, que la descriví el 1934 i oligofrènia fenilpirúvica , per tal com s’acumulen en l’orina grans quantitats d’àcid fenilpirúvic…
carta municipal
Dret administratiu
Segons la legislació espanyola, règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l’estat als ajuntaments o diputacions, a petició prèvia d’aquests.
La carta orgànica no pot pas modificar les característiques especials del règim general nomenament d’alcalde i regidors, competències i fins municipals, règim de funcionaris, relacions amb l’estat, etc, sinó només aspectes secundaris nombre de regidors, instauració de comissió permanent o sistema de gerència, i d’altres, i la carta econòmica només pot crear noves exaccions llevat de les suprimides legalment, invertir llur ordre de preferència, modificar el sistema de cobrament i altres aspectes Madrid des del 1963 i Barcelona des del 1960 no tenen pròpiament un règim especial de…
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…