Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Clément Philibert Léo Delibes
Música
Compositor francès.
La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu primer…
Aaron Copland

Aaron Copland
© Fototeca.cat
Música
Compositor nord-americà.
Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià orquestració i…
,
comtat d’Empúries

Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…
Igor Stravinsky

Igor Stravinsky
© Fototeca.cat
Música
Compositor rus.
Vida Fou el tercer dels quatre fills de F’odor Ignat’evic Stravinskij , cèlebre baix baríton de l’Òpera Imperial Russa, i d’Anna Kholodovskaja 1854-1939, hàbil pianista El nom primitiu familiar era Sulima-Stravinskij, cognom que prové del Strava, un rierol de la Polònia oriental Fill de família amant de la música, i educat per tant en un ambient musical, Igor conegué des de la infantesa les obres mestres del teatre líric rus i el plaer de la lectura —el pare posseïa una extensa biblioteca, on també hi havia partitures d’òperes— Començà a estudiar piano a nou anys a instàncies dels seus pares…
,
Castell de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Situació L’indret on hi havia hagut la fortificació de Finestres més important sembla que és situat al cim de la roca anomenada del Castell, a la serra de Finestres Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica, tant cap a la banda del nord, on hi havia les terres de l’antic comtat de Besalú, com vers migjorn, per on s’estenia el comtat de Girona Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per anar-hi podem agafar la carretera de terra que surt de sota de l’església de Sant Pere de Mieres i que porta fins a la carena de Finestres Hom pot arribar amb auto, en alguns trams per un camí no gaire bo, fins a…
Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany.
Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…
L’art i l’artista
Estudiar la producció artística dels segles XVI i XVII als Països Catalans és una tasca prou complicada per als historiadors de l’art Requereix un esforç considerable perquè es tracta de treballar en una època llargament obviada per la historiografia, tinguda per decadent, i que actualment es troba en ple procés de revisió i també, sobretot, perquè els esdeveniments polítics i socials de cadascun dels Països Catalans van seguir unes trajectòries prou particularitzades i fins divergents Aquests fets van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic La clara dicotomia entre els grups socials que…
La llengua: els límits de la castellanització
Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…