Castell de Finestres (Sant Aniol de Finestres)

Situació

L’indret on hi havia hagut la fortificació de Finestres més important sembla que és situat al cim de la roca anomenada del Castell, a la serra de Finestres. Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica, tant cap a la banda del nord, on hi havia les terres de l’antic comtat de Besalú, com vers migjorn, per on s’estenia el comtat de Girona.

Mapa: 295M781. Situació: 31TDG667628.

Per anar-hi podem agafar la carretera de terra que surt de sota de l’església de Sant Pere de Mieres i que porta fins a la carena de Finestres. Hom pot arribar amb auto, en alguns trams per un camí no gaire bo, fins a Raspats, la primera casa que hom troba seguint la carena, vers ponent. Després cal seguir una pista forestal fins uns centenars de metres més enllà del mas el Clascar, on surt a mà esquerra un corriol costerut que porta fins a l’església de Santa Maria de Finestres. Immediatament abans d’arribar a l’església, cap a l’esquerra s’enfila un corriol entre unes roques, que durà, un centenar de metres més enllà, al cim de la penya on era el castell. A peu també s’hi pot anar des de Santa Pau i els Arcs o bé des de Sant Aniol de Finestres. (JBM)

Història

L’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Finestres, que féu el bisbe Gotmar de Girona l’any 947, testimonia documentalment per primera vegada l’existència del castell de Finestres, en situar l’església “in comitatu Gerundense in castro quod dicitur Fenestras”. En aquest moment, el castell era en mans del comte Borrell II de Barcelona, que autoritzà la cerimònia de consagració.

Acta de consagració de les esglésies del castell de Finestres al bisbat de Girona

"Clementissimus Dominus cum cenulentis mundum cerneret erroribus involutum, humanis condolens miseriis, carnem suscipere signatus est nostrae mortalitis, in qua visibiliter mundo apparens discipulos monitis imbuit salutaribus atque post ascensionem suam promissum de caelis paraclytum eis mittens qui corda eorum illustravit ut libera voce testimonium populo traderent veritatis, eisque potestate piscandi homines tribuit secundum promissionem suam qui prius piscatores piscium esse videbantur, cumque ex diversis generibus innumerus populus ad fidem Christi per eorum praedicationem converteretur, atque conversionem Apostolorum devota mente sequerentur, sicut in Actibus Apostolorum legitur multitudinis credentium erat cor unum et anima una, nec quisquam enim eorum qui possidebat aliquod suum esse dicebat, sed erant illis omnia communia, nullusque erat egens inter illos, quotquot autem possessores agrorum aut domorum erant, vendentes afferebant praetia eorum et ponebant ante pedes Apostolorum, dividebatur autem singulis prout cuique opus erat. Videntes autem sacerdotes summi et levitae et ceteri quique fideles plus utilitatis esse conferri, si agros et vineas et cetera praedia quae vendebant Ecclesiis quibus Episcopi seu clerici praesidebant traderent, ut tam praesentes quam etiam futuri omnes ex sumptibus eorum per necessitates suaas excluderent, liberiusque Domino militarent. Quorum nos exempla seguentes, Gotmarus religiosus laïcus et Miro deprecati sumus proprium Episcopum sedis sanctae Gerundensis Gothmarem ut veniret et consecraret Ecclesiam in honore sanctae Dei genitricis Mariae cum suis altaribus unum in honore dominicae resurrectionis, et alterum in commemoratione et veneratione omnium sanctorum. Qui nostris deprecationibus obtemperans anno dominicae trabeationis DCCCCXLVII venit in consecravit praedictas Ecclesias sitas in comitatu Gerundense in castro quod dicitur Fenestras una cum consecu et voluntate eiusdem comitatus Principis nomine Borrelli et Archidiaconorum suorum Athoni sive Theudesindi, Gaudamivi, et Agsfredi, et ceterorum Canonicorum Sendredi. Vuigoni, Daydalani, Ebriarii, Sperandei, Adalberti et Audesindi vel ceterorum circummanentium laïcorum, Undilani, Amelii, Gislane, Tassilorti, Guilergi Presbyteri, Sonifredi. Ingilberti, Dachoni, Ennegoni Levitae, Ingilberti, Erradii, Hisarni, atque mansos et terrulas et cetera quae dudum eidem Ecclessia per donationis viros conferuntur volumus in hac dote ecclesiastica retexere, ut firmius atque validius sacerdotes supradictis altaribus deservientes teneant et sine cujuspiam contradictione vel minoratione possideant, alodem scilicet quem misit Theudemira femina et filii sui Ellesindus, Undila, Gothamarus, cum affrontationibus suis in locum quem dicunt Serra, et ad ipsa Garganta. Cacterum vero alaudem quem emit supradicta femina Theudimira de Gomesindo et dimisit filio suo Gothmare ego Gothmarus pro amore Dei et pro remedio animae meae eidem Ecclesiae dono, reservato mihi quandiu vixero usufructuario. Adulfus et Samarellus Presbyteri donamus de terra quarteradas tres in comitatu Bisulunense. Et ego Sendoadus Presbyter confirmo alodem meum qui est in eodem comitatu in villa Castella sicut in ipsa scriptura resonat quam fecit Bonifilio. Miro levita dedit et modo confirmat alodem in comitatu Gerundense situm in villa Purcilgas sive in Matamala cum affrontationibus suis et nunc dat in comitatu Bisulunense in villa Pinzago maso uno cum terris et vineis sive affrontationibus suis, reservato sibi usufructuario. Hisarnus maso uno in Gissarias cum terris et vines sive affrontationibus suis, reservato sibi usufructaurio, et alio manso in Matamala cum terris et vineis sive affrontationibus suis, reservato sibi usufructuario, Alesindus maso uno in Cucullos cum suis terris et affrontationibus, Tasio vineas in Castellare cum affrontationibus suis, Ingilbertus vinea una in valle Cucullos cum affrontationibus suis, Dacho quem vocant Guillelmo maso uno cum terris et vineis et affrontationibus suis. Fortes de vinea quarteradam I. in Bostino, Castellanus de vinea sesteradas VIIII. in villa Fulgoso, Gondefredus vinea una, Honoradus vinea una, Malenetus vinea una, omnia cum affrontationibus suis. Et ego supranominatus Gothmarus Episcopus dono atque concedo decimas et primitias et oblationes fidelium de villare quod dicunt Murriano et de alio quod dicunt villare Bostino, ut ab hac die et in antea maneat ad ipsa Ecclesia sive sacerdotibus suprafatis altaribus deservientibus potestas inconvulsa. Et ego supradictus Gothmarus laïcus trado hanc Ecclesiam cum rebus sibi pertinentibus in praesentia Gothmari Episcopi sive Mironi levitae et ceterorum Canonicorum sive laïcorum et omnium qui hic adsunt Rodegario Presbytero, ita ut quandiu vivit, teneat et possideat et praedictis altaribus fideliter deserviat sine mea vel alicujus inquietudine seu molestia. Facta dote sive donatione Idus Octobris anno duodecimo regnant Ludovico rege filio Karoli. Gondemarus sanctae Ecclesiae Gerundensis humilis Episcopus. Audesindus Presbyter, Sperandeo Presbyter. Theudericus Presbyter, Ballofredus Presbyter, Vuigo Subdiaconus, Miro Levita, Sesonodus Presbyter, Ballofredus Presbyter, Sonifredus Presbyter, Tasilius Levita, Eldericus Levita, Thendericus Presbyter. Sig + num Hysarnus. Sig + num Gondemarus. Eldebonus Presbyter. Egika Presbyter et monachus qui hanc dotem scripsit die et anno quo supra."


Traducció

“El Senyor, ple de clemència, en veure el món immers en el fang de l’error, compadintse de les desgràcies dels homes, es dignà prendre la carn de la nostra mortalitat. Fent-se visible al món sota aquesta forma, instruí els deixebles amb saludables consells i després de la seva ascensió els envià des del cel el Paràclit promès que il·luminà els seus cors perquè amb llibertat de paraula transmetessin al poble el testimoni de la veritat i segons la seva promesa els donà el poder de ser pescadors d’homes a ells que, segons sembla, havien estat pescadors de peixos. Com sigui que, per llur predicació, una gernació innombrable de diverses races es convertia a la fe de Crist i seguia devotament la conversió dels Apòstols, segons llegim en els fets dels Apòstols, la multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima i cap d’ells que posseís alguna cosa no deia que fos seva sinó que totes les coses els eren comunes i entre ells no hi havia ningú que passés necessitat. Tots aquells que tenien camps o cases s’ho venien, aportaven el que n’havien tret, ho posaven als peus dels Apòstols i era repartit a cadascú segons les seves necessitats. Però els suprems sacerdots, els levites i els altres fidels van veure que era més útil si els camps, les vinyes i els altres predis que posaven en venda els lliuraven a les Esglésies presidides per bisbes o per clergues per tal que amb les seves rendes, tots, tant presents com futurs, poguessin resoldre llurs necessitats i servir més lliurement el Senyor. Seguint llur exemple, Gotmar, laic devot, i Miró vam pregar al bisbe de la santa seu de Girona, Gotmar, que vingués i consagrés l’església en honor de santa Maria Mare de Déu juntament amb els seus altars, l’un en honor de la resurrecció del Senyor i l’altre en commemoració i veneració de tots els sants. Ell. accedint als nostres precs, l’any 947 de la trabeació del Senyor, vingué i consagrà les esmentades esglésies situades al comtat de Girona, al castell que s’anomena de Finestres, amb el consentiment i voluntat del cap d’aquest comtat, que es diu Borrell, i dels seus ardiaques Ató i Teudesind, Guadamir i Agsfred i dels altres canonges, Sendret, Boïgó, Daidalà, Ebrier, Esperandeu, Adalbert i Audesind i dels altres laics que hi eren presents, Undila, Ameli, Gislà, Tassilort, Guilera prevere, Sunifred. Engelbert, Dacó, Ennegó levita. Engelbert, Errad Isarn. Els masos, les terres i totes les altres coses que abans foren lliurades a aquesta església per document de donació o de concessió i les que ara li són lliurades pels homes esmentats, volem confirmar-les en aquesta dotació de l’església per tal que els susdits sacerdots que estan al servei d’aquests altars les tinguin en ferm i amb seguretat i les posseeixin sense contradicció ni minva per part de ningú. Concretament, l’alou que donaren la senyora Teodermira i els seus fills, El·lesind, Undila i Gotmar, amb les seves afrontacions, al lloc anomenat Serra i a la Garganta. Un altre alou que l’esmentada senyora Teodermira comprà a Gomesind i donà al seu fill Gotmar, jo, Gotmar, el dono a aquesta església per amor a Dèu i per a remei de la meva ànima, reservant-me l’usdefruit mentre visqui. Adolf i Samarell. preveres, donem tres quarterades de terra situades al comtat de Besalú. I jo, Sendoat, prevere, confirmo el meu alou que és al mateix comtat a la vila de Cistella, tal com és consignat a l’escriptura que va fer Bonfill. Miró donà i ara confirma un alou al comtat de Girona situat a la vila de Porqueres i a Matamala, amb les seves afrontacions i ara dóna, al comtat de Besalú, a la vila de Pinzago un mas amb terres i vinyes i les seves afrontacions, reservant-se l’usdefruit. Isarn dóna un mas a Guixeres amb terres i vinyes i les seves afrontacions, reservant-se l’usdefruit, i un altre mas a Matamala, amb terres i vinyes i les seves afrontacions reservant-se l’usdefruit. Alesind dóna un mas situat a Cogolls amb les seves terres i afrontacions. Tasi, unes vinyes a Castellar amb les seves afrontacions. Engelbert, una vinya a la vall de Cogolls amb les seves afrontacions. Dacó, anomenat Guillem, un mas amb terres, vinyes i les seves afrontacions. Fort, una quarterada de vinya, a Bostino. Castellà, vuit sesterades de vinya a la vila de Fulgós; Gondofred, una vinya; Honorat, una vinya; Malenet, una vinya. Tot això amb les seves afrontacions. I jo, l’esmentat Bisbe Gotmar, dono i concedeixo els delmes i primícies i les oblacions dels fidels del vilar que s’anomena Murrià i d’un altre que s’anomena vilar de Bostino per tal que des d’aquest dia endavant aquesta església i els sacerdots que estiguin al servei dels esmentats altars en tinguin la potestat irrevocable. I jo, el susdit Gotmar, laic, faig donació d’aquesta església amb totes les seves pertinences, en presència del Bisbe Gotmar, del levita Miró, dels altres canonges i de tots els laics que són ací presents, al prevere Roger perquè, mentre visqui, la tingui i posseeixi i serveixi fidelment els esmentats altars sense cap destorb o modèstia de part meva ni de ningú. Aquesta dotació o donació ha estat feta el dia dels idus d’octubre de l’any dotzè del regnat del rei Lluís, fill de Carles. Gotmar, humil Bisbe de la santa Església de Girona. Audesind prevere, Esperandeu prevere, Teodoric prevere, Boïgó sots-diaca, Miró levita, Sesonot prevere, Ballofred prevere, Sunifred prevere, Tasili levita, Elderic levita, Teodoric prevere. Signatura d’Isarn. Signatura de Gotmar, Eldebó prevere. Egica, prevere i monjo, que ha escrit aquesta dotació el dia i any esmentats.”

(Trad.: Joan Bellès i Sallent)

Hem de dir, però, que per a comprendre la història del castell de Finestres durant els segles X i XI, cal tenir en consideració que es tractava d’un castell situat a la frontera dels comtats de Girona i Besalú, cosa que el féu gravitar vers un o altre segons la conjuntura.

El “castro Fenestras” és esmentat en el testament del comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, fet el 979.

En una data indeterminada, bé que situada entre 1018 i 1020, el comte Guifré II de Cerdanya i de Conflent féu jurament de fidelitat a la comtessa Ermessenda de Barcelona per diferents castells, entre els quals hi havia “castelos quem dicunt Fenestras”. La utilització del plural per a referir-se al castell de Finestres, que apareix en altres documents, podria deure’s, segons l’opinió versemblant de Lluís G. Constans, a l’existència de dues fortaleses: una la que coneixem i l’altra a prop de l’església de Sant Aniol de Finestres, que és documentada des del segle XIV com el castell de Sant Aniol.

Amb tot, abans de l’any 1021, el castell de Finestres hagué d’ésser infeudat pel comte de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro, el qual, en aquesta data, disposà en el seu testament que “ipso castello quem dicunt Fines tras cum ipsa castellania”, juntament amb els castells de Milany, Hostoles, la Guàrdia i la Portella, restessin en poder del seu fill i hereu Guillem I de Besalú.

El 1054, el comte Guillem II de Besalú es comprometé a lliurar al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, l’escriptura de cessió dels castells de Finestres i Colltort, que havien convingut llurs pares, Guillem I de Besalú i Berenguer Ramon I de Barcelona, en data no precisada, alhora que reconeixia la propietat del comte de Barcelona sobre aquests castells: “… predictus Guilelmus comes recognovit tibi ipsum directum quod predictus comes Remundus debebat abere in iam dictis castris de Fenestris sive in castro de Coltort et in eorum terminis et pertinenciis”. Cal assenyalar que aquest document no esmenta únicament els castells de Finestres sinó que parla explícitament de “dictis castris de Fenestris duobus”.

Tanmateix, una sèrie de documents sense datació, però que deuen ésser immediatament posteriors al de 1054, mostren el descontent de Ramon Berenguer I perquè Guillem II no complí les seves promeses, motiu pel qual el comte de Barcelona, entre d’altres coses, li retragué que “convenit redere cartam de Fenestras et de Coltort et non reddidit ei illam”.

Finalment, en data també desconeguda, tots dos comtes arribaren a un nou acord, que el comte de Besalú garantí lliurant com a penyora al de Barcelona els dos castells de Finestres, dels quals tenia la castlania Ramon Ademar de Porqueres, i els de la Guàrdia i Colltort: “… mitto in pignoras duos chastros de Fenestres, cum illorum castellanias et cum Remundo Ademari qui eos tenet, in potestatem Remundi senioris mei…”.

El castell de Finestres aviat tornà a mans del Casal de Besalú, ja que Arnau Arnall de Llers jurà fidelitat al comte de Besalú, Bernat II, pels castells de Finestres, en data compresa entre els anys 1070 i 1100. Aquest noble reconeixia la potestat del comte sobre els castells “menor i major” de Finestres, i es comprometia a prestar-li els seus serveis honestament: “Ne vos tolrei, ne tolre no vos fare, ne no us tolrei, ne no us decebrei, ne no us vedare, ne devedar no vos fare ipsos castros de Fenestras, maiorem vel minorem. Per quantas vices potestatem mihi quesieritis per vos ipsum aut per vestros missos vel missum no la vos desvedare, ne devedar no la tan fare et dar la vos fare per rectam fidem, sine vestro engan, cum illorum castellanias et cum illorum pertinenciis”.

Segons hipòtesi de Lluís G. Constans, a la fi del segle XI els senyors de Porqueres, fins aleshores castlans de Finestres, n’esdevingueren els senyors directes. Aquest fet seria decisiu per a la història del castell, ja que, essent el llinatge dels Porqueres l’origen dels de Sant Pau, Finestres i el seu terme, que, el 1323, comprenia les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de la Barroca i el veïnat de les Medes, restà inclòs en la baronia de Santa Pau.

El 1203 el monarca Pere I de Catalunya-Aragó concedí la notaria de Besalú al monestir de Sant Pere de Besalú, la qual abastava “ab Oloto usque ad Ficarias et a Balneolis usque ad Albananum et Ledonem et usque ad castrum de Fenestris”.

El 1312, Huguet II de Santa Pau féu homenatge pel castell de Finestres al rei Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual dispensà, l’any 1325, marquesa de Santa Pau de jurar-li fidelitat, per trobarse a punt de tenir un fill.

Les dades proporcionades sobre el castell de Finestres pels fogatjaments de 1358, estudiat per J. Pons i Guri, i de 1365-70, publicat per Iglésies Fort, són de gran interès, però de delicada contrastació, ja que mentre el primer parla de l’existència de cent setanta-vuit focs, dinou dels quals eren de l’església, al castell i terme de Finestres, el segon esmenta cinquanta set focs en fer referència només al castell i a la parròquia de Sant Aniol.

A l’octubre de 1365, Pere III de Catalunya-Aragó confirmà la venda feta per la seva muller, la reina Elionor, a Huguet de Santa Pau, un any abans, de tots els drets dominicals i directes que tenia el monarca als castells de Finestres, de Santa Pau i de Sant Aniol —aquí clarament diferenciat del de Finestres—, amb el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció que pertanyia al rei, llevat de les parròquies de Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de la Barroca i el veïnat de les Medes, la jurisdicció de les quals havia venut a la ciutat de Girona. Tanmateix, al final del mateix any, Pere el Cerimoniós reconegué a Hug de Santa Pau que els habitants de la jurisdicció del castell de Finestres, inclosos els de les parròquies que acabem d’esmentar, havien de donar-li serveis d’host i cavalcada, en pau i en guerra.

El deteriorament en què es trobava el castell l’any 1382 féu que Joan I de Catalunya-Aragó autoritzés a Hug Ademar I de Santa Pau el cobrament d’impostos sobre el pa, vi, carns i altres mercaderies, per un termini de cinc anys, per tal d’adobar les defenses de Finestres. L’any 1390, el monarca renovà aquesta autorització al baró de Santa Pau per deu anys més.

Tanmateix, després d’haver hipotecat, entre d’altres béns, els castells de Finestres i de Santa Pau, l’any 1444, el baró de Santa Pau, Ponç de Santa Pau, perdé tots els seus béns en favor de Joana de Santa Pau, muller de Berenguer d’Oms, segons sentència del jutge de la cúria reial de Besalú, decretada el 16 de juny de 1445. D’aquesta manera, el castell de Finestres i el seu terme restaren en mans de la família d’Oms, que el retingué fins ben entrada l’època moderna, com demostren les diferents remissions atorgades als seus habitants per diferents membres d’aquesta família, durant tot el segle XVI.

Durant la guerra que enfrontà el monarca Joan II de Catalunya-Aragó amb la Generalitat de Catalunya, el castell de Finestres, com els d’Hostoles i Colltort, restà fidel al rei, essent en poder de F. Verntallat, capità general de les tropes reials de la muntanya. Això explica que, l’I de maig de 1470, una operació conjunta de les guarnicions dels castells d’Hostoles i Finestres acabés amb la presa del castell de Cartellà, operació que els jurats de Girona notificaren al duc de Lorena, en carta del 2 de maig de 1470, de la següent manera: “ayr que fou primer del present mes de maig a punta de dia lo capità mossèn ça Riera hagué nova com alguns del castell de dit Hostoles, enemichs, en companyia de alguns hòmens que governen molt en lo castell de Ffinestres e altres de la montanya entraren en lo castell de Cartellà”.

Tres anys després, el 1473, el castell de Finestres fou retornat a Guillem d’Oms, senyor de Santa Pau, segons ordre del monarca Joan II, que manà Sebastià Eixida, agutzil reial, que F. Verntallat i Pere Joan Sala desocupessin aquest castell. (JFC)

Castell

Actualment resten poques parets d’aquest castell de Finestres, que va tenir un paper força important durant l’alta edat mitjana. Poc abans d’arribar al lloc on hi havia el castell, veiem a mà dreta un tallat fet a la roca, que segurament devia ésser un vall, el qual té una amplada aproximada d’uns 2 m. Després d’aquest lloc ens enfilem per unes escales que fan ziga-zaga fins a arribar a les roques del cim. La plataforma, més o menys aplanada, on devia haver la torre del castell té un diàmetre d’uns 8 m. Al seu costat meridional hi ha encara algunes restes de murs molt desfetes per l’erosió. Baixant uns metres cap al nord, abans del cingle, hi ha, al costat d’una roca, una construcció que fa 4,20 metres per 3,50 m i que té uns murs amb un gruix de 75 cm. Les parets, amb una alçada d’uns 4 m, són fetes amb pedres desbastades, però no gaire treballades, cobertes amb un arrebossat de calç. (JBM)

Bibliografia

  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. I, III, XII, XIII, XV i XIX, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1913.
  • Francesc Miquel i Rosell: Liber feudorum maior, vol. II, CSIC, Barcelona, 1947, pàg. 14.
  • Pere Català i Roca: Castell de Finestres, dins Els castells Catalans, vol. 3, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàg. 107-114. (JFC)