Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
eritritol
Química
Polialcohol relacionat amb la D-eritrosa emprat com a edulcorant.
Atès que el 90% de l’eritritol s’absorbeix a l’intestí prim i s’elimina per l’orina sense pràcticament ser metabolitzat i només el 10% restant entra al còlon i és fermentat pels bacteris intestinals, no té l’efecte laxant d’altres edulcorants
Melena
Patologia humana
És anomenada melena l’evacuació de deposicions que contenen sang parcialment digerida, la qual adopta una tonalitat de quitrà, un aspecte brillant i una consistència enganxosa La melena es produeix quan, després d’una hemorràgia esdevinguda en qualsevol punt del tub digestiu anterior al còlon transvers, la sang que s’aboca a la llum digestiva és parcialment digerida pels sucs digestius Quan l’hemorràgia es produeix al còlon transvers o en les porcions intestinals posteriors, la sang és evacuada sense ésser digerida prèviament, i per tant conserva el color vermell viu que n’és…
Limfangièctasi intestinal
Patologia humana
La limfangièctasi intestinal és un trastorn poc freqüent caracteritzat per tres circumstàncies En primer lloc, per una alteració en l’estructura anatòmica dels vasos limfàtics que es troben a l’interior de la paret de l’intestí prim En segon lloc, per una pèrdua de proteïnes considerable, que des de la paret intestinal es projecten cap a la llum de l’intestí prim i són expulsades amb les matèries fecals I en darrer lloc, per un defecte en l’absorció de quilomicrons, unes partícules grasses que s’obtenen a partir de l’acció de les secrecions digestives sobre els aliments i que en aquests casos…
dihidrocolesterol

Fórmules estructurals dels isòmers del dihidrocolesterol
©
Bioquímica
Nom de cadascun dels dos esterols isòmers derivats del colesterol
per hidrogenació del doble enllaç 5-6 ( colestan-3-ol
i coprostan-3-ol
), de fórmula empírica C 2 7
H 4 8
O.
Les seves configuracions es diferencien només en la posició relativa dels anells A i B, que és cis en el coprostanol i trans - en el colestanol Hom els troba tots dos en els budells dels mamífers, on són formats per l’acció dels bacteris intestinals sobre el colesterol
bífidus
Biologia
Bacteri anaerobi present a la flora intestinal, usat com a ferment làctic en la indústria alimentària.
Pertany al grup dels grampositius Els bífidus no són mòbils, i sovint es presenten agrupats en fileres ramificades La seva presència a la flora intestinal s’associa amb una protecció contra les allèrgies i amb una menor probabilitat de patir tumors intestinals Algunes espècies s’empren en aliments probiòtics
opalina

Opalina (Opalina ranarum)
(cc-by-nc)
Protistologia
Gènere de protozous flagel·lats de l’ordre dels opalinins, de la família dels opalínids, les espècies del qual es caracteritzen pel fet de tenir els flagels curts i molt nombrosos i portar més d’un nucli dins la massa cel·lular.
De forma ovalada, es troben parasitant el tub digestiu de vertebrats poiquiloterms, on es nodreixen de substàncies dissoltes en els sucs intestinals Hom fa la diferenciació específica segons la relació longitud-amplada, i una de les espècies més conegudes és Opalina ranarum , que es troba al recte de la granota
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
paromomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic que pertany a la família dels aminoglicosídics i que fou aïllat de diferents soques de Streptomyces sp
.
La seva toxicitat és molt gran i per tant cal limitar-ne l’aplicació a l’ús local Administrada per via oral s’absorbeix molt poc pel tracte gastrointestinal i és apta per a combatre infeccions produïdes en aquesta àrea Hom l’empra en forma de sulfat pel tractament d’amebiasis intestinals i diarrees de tipus infecciós
Antonio Vallisnieri
Biologia
Naturalista italià.
Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes les seves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses
eosinofília
Medicina
Presència a la sang d’un excés de leucòcits eosinòfils (quan n’hi ha més d’un 5% o quan el nombre absolut d’eosinòfils a la sang és superior a 600 per mm3).
Una eosinofília moderada, entre 600 i 2000 eosinòfils per mm 3 , es dóna en les malalties allèrgiques, en algunes malalties de la pell, en les parasitosis intestinals, en malalties autoimmunitàries i en algunes altres malalties, com ara la malaltia de Hodgkin o la malaltia d’Addison En la triquinosi, en l’ascariasi, en la síndrome hipereosinofílica i en la leucèmia per eosinòfils es produeixen eosinofílies molt importants