És anomenada melena l’evacuació de deposicions que contenen sang parcialment digerida, la qual adopta una tonalitat de quitrà, un aspecte brillant i una .consistència enganxosa.
La melena es produeix quan, després d’una hemorràgia esdevinguda en qualsevol punt del tub digestiu anterior al còlon transvers, la sang que s’aboca a la llum digestiva és parcialment digerida pels sucs digestius. Quan l’hemorràgia es produeix al còlon transvers o en les porcions intestinals posteriors, la sang és evacuada sense ésser digerida prèviament, i per tant conserva el color vermell viu que n’és característic; la sortida de sang fresca juntament amb les deposicions sol ésser anomenada enterorràgia o rectorràgia. Quan les quantitas de sang que es troben en les matèries fecals són mínimes, i per tant inadvertibles directament, el fenomen és anomenat sang oculta en la matèria fecal.
Si bé la majoria dels trastorns digestius en què es lesiona la mucosa digestiva es poden manifestar amb melena, els que amb més freqüència ho fan són: úlcera pèptica, gastritis, esofagitis per reflux, processos inflamatoris intestinals i tumors. Igualment, sempre que es produeix una hematèmesi o vòmit amb sang, durant els dies següents es presenta una melena; i sempre que es produeix melena durant un període de temps, entre els 8 i els 20 dies següents, hi ha sang oculta en les deposicions.