Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Manel Ollé i Rodríguez
Literatura
Escriptor i professor.
Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com La invención de China 2001, La empresa de China De la Armada Invencible al Galeón de Manila 2002, Made in China El despertar social, político y cultural de la China contemporánea 2005 i La Xina que arriba Perspectives del segle XXI 2009 En poesia, és autor de De bandera liberiana 1994, premi Guerau de…
Francis Drake
Història
Mariner anglès.
Dedicà la seva vida i els seus coneixements a intentar de trencar el monopoli territorial i comercial que Castella mantenia a les Índies Occidentals Els seus viatges el convertiren en un heroi i un model per a la petita noblesa empobrida, que en gran quantitat es dedicà al cors La seva primera expedició al Carib fou una operació de venda d’esclaus i de reconeixement 1570-71, i atacà Nombre de Dios el 1572 Dugué a terme una circumnavegació 1577-80, després de la qual Isabel I el féu noble Tornà al Carib quan ja hi havia guerra oberta entre Anglaterra i Espanya, i intentà una expedició molt…
Stanisław Lem
© Wojciech Zemek
Literatura
Novel·lista polonès.
Estudià medicina, carrera que no exercí mai, i féu feines diverses que compaginà amb la dedicació a la literatura fins el 1951, en què, amb la publicació de Astronauci ‘Els astronautes’, es professionalitzà com a escriptor, especialment de ciència ficció, gènere en el qual és considerat un autor cabdal En la seva producció, amarada d’un pessimisme que s’expressa a través d’un humor àcid, ocupen un lloc destacat Solaris 1961, de la qual Andrej Tarkovskij féu una celebrada versió cinematogràfica el 1972, narració que descriu el gradual descobriment d’un planeta dotat de sensibilitat per part d’…
Teresa Juvé i Acero
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora i pedagoga.
Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza Després de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Tolosa Es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976 Exercí la docència com a professora de castellà Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la resistència contra l’ocupació nazi Conegué Josep Pallach , que també participava en el moviment, amb el qual es casà l’any 1948 Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, començà a escriure, i el 1963 la seva primera novella, La charca en…
,
Bernardí Gomes i Miedes
Historiografia catalana
Ardiaca de Morvedre i canonge de la seu de València.
Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’interès…
Alexandre Farnese
© Fototeca.cat
Història
Duc de Parma i de Piacenza (Alexandre I) (1586-92).
Militar al servei de la corona de Castella Fill d’Octavi I de Parma i de Margarida d’Àustria, filla natural de Carles V, es casà amb Maria de Portugal 1565, i a les ordres de Joan d’Àustria combaté a la batalla de Lepant 1571 Amb els terços d’Itàlia es traslladà als Països Baixos, on Joan d’Àustria era governador durant una brillant campanya obtingué la victòria de Gembloux 1578 i recuperà les províncies catòliques del sud Joan d’Àustria el nomenà general en cap de l’exèrcit i governador dels Països Baixos, càrrec que li confirmà el rei en morir aquell 1578 Procurà de restablir la disciplina…
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità durant la invasió napoleònica en els dos setges de Saragossa, en la batalla de Tudela i en altres accions, i fou lloctinent i secretari del guerriller basc Gaspar Jáuregui Igualment participà, amb els absolutistes, en la guerra contra els liberals, els anys 1822 i 1823 El 1829 Ferran VII l’ascendí a coronel i l’envià de governador a Ferrol Destituït pel govern d’aquest comandament en circumstàncies no prou ben aclarides, es retirà a Pamplona Quan esclatà la primera guerra Carlina 1833 fou nomenat general en cap de l’exèrcit reial de Navarra Home molt actiu i amb una gran capacitat d’…
Antoni Momplet i Guerra
Cinematografia
Director.
Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y Cinematografía…
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i receptor de mestre racional de la Cort a Barcelona, fou ambaixador de Barcelona davant Felip IV 1626 i ocupà el càrrec de conseller segon de Barcelona 1628 Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot resumida 1616, i en el pròleg afirmà que els historiadors escrivien en castellà per la pressió dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes con su rey Don Pedro hicieron 1793, amb clares intencions…
Félix Lope de Vega y Carpio
Literatura
Teatre
Poeta, prosista i autor dramàtic castellà.
Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el…