Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Rinus Michels
Futbol
Nom amb el qual fou conegut l’entrenador de futbol holandès Marinus Hendrikus Jacobus Michels.
Jugà a l’Ajax d’Amsterdam del 1945 al 1958, i després de dues temporades al Zandvoortmeuwen, entrenà en dues etapes l’Ajax 1965-71 i 1975-76 i el FC Barcelona 1971-75 i 1976-78, i més tard els equips Los Angeles Aztecas, Bayern Leverkusen i Colònia, a més de la selecció dels Països Baixos 1974, 1986-88 i 1990-92 A l’Ajax coincidí amb una generació de futbolistes joves i de gran talent, liderats per Johan Cruyff, amb els quals posà en pràctica un estil de joc revolucionari, l’anomenat “futbol total” que feu guanyar a l’equip quatre títols de Lliga i una Copa d’Europa, estil que introduí a la…
Svante August Arrhenius
Química
Químic suec, un dels fundadors de la química moderna.
Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les…
Jaume Sabartés i Gual
Escultura
Literatura
Escultor i escriptor.
Passà per Llotja i fou aprenent de Manuel Fuxà Signant Jacobus Sabartés escriví proses i poemes i collaborà a Joventut El 1901 exposà escultures de caps d’infant a la Sala Parés Assidu d’Els Quatre Gats, formà part del grup de Pablo Picasso , que coneixia des del 1899 Hi mantingué tota la vida una forta amistat i hi restà indissolublement vinculat a partir del 1935 El 1904 anà a Amèrica i s’establí a Guatemala, on s’integrà al cercle d’intellectuals i artistes fins el 1927, que marxà definitivament del país Publicà articles a El Comercio , del qual fou director, Diario de los…
Escola Francoflamenca
Música
Nom donat a les diverses generacions de compositors del Renaixement originaris dels territoris del nord de França i els Països Baixos.
La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…
Jaume Callís
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista i advocat.
Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de Catalunya-Aragó En nom de Ferran…
himne
Música
En el cristianisme, poema de lloança cantat en honor de Déu i, per extensió, de la Mare de Déu o dels sants.
A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…
música de la República de Sud-àfrica
Música
Música desenvolupada a la República de Sud-àfrica.
Tot i que la denominació de República de Sud-àfrica data oficialment de l’any 1961, l’estat sud-africà fou creat, amb el nom d’Unió Sud-africana, el 1910 Música culta El 1652 els holandesos fundaren una colònia a l’extrem sud del continent africà, i hi portaren la seva música, tant popular com culta El 1737 es construí el primer orgue, a Ciutat del Cap El primer concert públic hi tingué lloc el 1794, i el 1801 hi nasqué el Teatre Africà L’ensenyament musical acadèmic es posà en marxa durant el segle XIX En un primer moment la formació musical quedava integrada dins el pla d’estudis de les…
racionalisme
Art
Moviment arquitectònic que es formà cap al 1918 i que tingué com a representants més significatius Bruno Zevi —el qual popularitzà la denominació—, Le Corbusier, Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Erich Mendelsohn i Ludwig Mies van der Rohe.
Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert
Afrikaner Bond
Política
Partit polític sud-africà fundat el 1879 a la colònia del Cap per Stephanus Jacobus du Toit, que propugnava la creació d’una federació sud-africana i el reconeixement de l’afrikaans com a llengua (objectiu, aquest darrer, aconseguit el 1885).
El 1910 s’uní amb altres partits sud-africans per formar el South African Party
Jakob Arcadelt
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Tot i que d’origen incert, francès o flamenc, passà la major part de la seva vida a Itàlia, on es trobava ja el 1530 Possiblement estudià amb Josquin Des Prés i, amb tota probabilitat, en la seva joventut es relacionà amb el cercle de Philippe Verdelot Treballà principalment a Florència, Venècia i Roma Segurament deixà Florència després de l’assassinat del duc Alessandro de Mèdici, el 1537 Durant l’etapa veneciana establí contacte amb Adriaan Willaert i s’inicià en la composició de madrigals El 1539 l’editor Antonio Gardano li publicà quatre llibres de madrigals Amb el temps, Arcadelt es…