Resultats de la cerca

Situació Antiga parròquia, avui església del fossar del poble de Camporrells, petit edifici del pas del segle XII al XIII ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Miquel és al fossar del poble de Camporrells, situat en un monticle als afores del nucli de població, assenyalant l’emplaçament del primitiu castell Camporrells és a la vall del barranc del Molí del Pubill, a 620 m d’altitud Mapa 32-13 327 Situació 31TBG949481 Per a arribar a Camporrells cal agafar una carretera local que surt a mà dreta de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri JBP Història Una de les primeres…

Situació Basament d’una antiga torre, únic element conservat del castell ECSA-J Bolos Les restes del castell són al capdamunt de la petita ondulació del terreny que ocupa el poble de Portell, al nord-est de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG658226 De la carretera N-141 surt poc després de Sant Ramon, a mà esquerra, una desviació que porta a Torà LV-3003 Justament després de transcórrer 1 km es passa per la petita localitat de Portell JRG-DRR-JIR-JMT Història Els orígens d’aquest castell es remunten a la primera meitat del segle XI, quan s’ocupà aquesta zona de la Segarra que s’incorporà…

Situació Façana de ponent, l’element més genuí d’època romànica d’aquesta església parroquial molt modificada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí de Canals presideix el poble del mateix nom, situat sobre la carretera de la Pobla de Segur a Pessonada JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG343770 Història El lloc de Sant Martí de Canals apareix repetidament en la documentació medieval, relacionat i vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri En els documents coneguts com a falsos VI, VIII i X de Gerri , datats suposadament a la fi del segle XI, la parròquia, la vila i l’església de…

Les notícies A partir dels documents que F Martorell 1909 trobà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, se sap del cert que el 1384, per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, l’escultor, argenter i també arquitecte Pere Moragues treballava a Saragossa en aquesta custòdia “per a reverència i culte dels santíssims corporals del cos de Jesucrist, de l’església de Daroca” Un cop acabada l’obra, el 21 de febrer de 1386, el rei Pere ordenà pagar a l’artífex 8 910 sous i 10 diners jaquesos El document diu així “que s’ha de pagar a Pere Moragues, argenter de Barcelona, en raó i preu d’una…

Situació Un aspecte del mur meridional d’aquesta antiga fortalesa, amb la torre de base atalussada ECSA-JI Rodríguez Els vestigis del castell són al capdamunt del poble Se’n conserva la part meridional, mentre que tota la resta de la construcció ha desaparegut sota les cases del costat nord del carrer del Castell o la plaça mirador que l’Ajuntament ha realitzat darrerament en la part més alta i oriental del castell, allí on cal suposar que es podrien localitzar arqueològicament les restes més antigues de la fortificació Mapa 32-16 416 Situació 31TCF112913 El poble de l’Albagés és 15 km al sud…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats oliveres i ametllers Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi Algunes valls afluents al riu de Set que…

Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…

Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit…

Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…

Situació Dues vistes de Santa Maria de Vallverd la capçalera triabsidal a dalt, única part conservada d’aquest antic monestir cistercenc i pel costat de ponent, amb l’arc toral que enllaçava l’absis central amb l’antiga nau desapareguda ECSA - JA Adell ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, són situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al S del congost de Tragó i uns 8 km abans de la presa de contenció, sobre el mateix…