Resultats de la cerca
Es mostren 847 resultats
Joana Juárez Roura
Gimnàstica
Gimnasta.
Especialitzada en gimnàstica artística, fou la primera catalana a pujar al podi en un Campionat d’Europa en guanyar la medalla de bronze en salt 1996 S’entrenà amb Montse Ubia i amb la selecció espanyola a Madrid 1994-96 els anys previs a la cita olímpica d’Atlanta 1996, on disputà les finals del concurs general individual i per equips El 1994 fou campiona d’Espanya júnior i disputà tres finals del Campionat d’Europa de la categoria Com a sènior, participà en dos Campionats del Món 1995, 1996 El 1996 es proclamà campio-na d’Espanya del concurs general i en terra, i subcampiona en salt i en…
Joana Garcia Martínez
Bitlles
Jugadora de bitlles catalanes.
Ha competit pel Club de Bitlles COP 1994-2004 i, a partir del 2004, pel CB Siuranenc d’Horta Es proclamà campiona de Catalunya individual 1999, i subcampiona en dues ocasions 2009, 2011 Formà part de la selecció catalana entre el 2004 i el 2010
Joana Filella Álvarez
Natació
Nedadora de sincronitzada.
Membre del Club Natació Kallípolis, destacà en categoria júnior, en la qual guanyà tres Campionats d’Espanya i un subcampionat d’Europa en solo En categoria absoluta fou campiona estatal d’estiu en solo 2000, duo 2000, fent parella amb Andrea Fuentes, i per equips 1997, 1999, 2000, 2003 També fou campiona d’Espanya d’hivern per equips 1997, 1998, 2003 Participà en competicions internacionals entre el 1996 i el 2001 Rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2000
Joana Concepció Francés
Pintura
Pintora.
Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid Als anys cinquanta conegué l’escultor Pablo Serrano , amb qui es casà Inicialment molt influïda per l’expressionisme alemany, el 1956 començà d’utilitzar nous materials plàstics, cosa que donà a la seva obra un creixent grau d’abstracció i l’aproximà a l' informalisme i la pintura matèrica Entre el 1957 i el 1959 formà part del grup avantguardista El Paso Des dels anys seixanta retornà a la figuració Característica d’aquesta etapa és la sèrie titulada El hombre y la ciudad 1963, amb la qual participà a la XXXIII Biennal de…
Joana d’Urgell
Història
Comtessa de Foix i, després, de Cardona i de Prades, darrera filla de Jaume el Dissortat i d’Isabel d’Aragó.
Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona
Joana d’Àustria
Història
Princesa de Portugal, filla petita de l’emperador Carles V.
El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on fou soterrada
Joana d’Aragó
Història
Comtessa de Foix, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Mata d’Armanyac.
Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del…
Joana Maria Gorvin
Teatre
Actriu alemanya.
El 1943 triomfà sota la direcció de JFehling al Staatstheater Berlín Després de la guerra actuà als principals teatres de Munic, Berlín, Zuric i Düsseldorf El 1959 acompanyà GGründgens al Deutsches Schauspielhaus Hamburg, on es convertí en una de les actrius amb més renom, admirada per la perfecció de la seva interpretació, per la precisió del seu gest i pel timbre cristallí de la seva veu