Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
acceptació de donació
Dret civil
Acte pel qual el donatari consent la donació.
Aquest acte és necessari per a perfer-la, atès que mentre la donació no és acceptada no és considerada jurídicament realitzada ni produeix efectes, i fins i tot pot ésser revocada pel donant cal fer l’acceptació en vida del donant Si l’acceptació es fa en nom d’una altra persona exigeix apoderament suficient la donació en favor de persona concebuda però no nascuda pot ésser acceptada per les persones que legalment la representarien si el naixement s’hagués ja esdevingut, però si l’afavorit no neix o no viu almenys vint-i-quatre hores, la donació resta sense efecte Per excepció,…
via
Dret processal
Manera de procedir en la substanciació de judicis i reclamacions.
Hom anomena via contenciosa la tramitació processal que correspon a l’ordre contenciós pot ésser per via ordinària , usada en els judicis declaratius, i per via sumària , forma abreujada de procedir en afers d’urgència o de caràcter purament possessori L’ordenament que regula la tramitació de recursos davant l’administració és anomenat via governativa , i comprèn les reclamacions dels administrats, davant els òrgans superiors, de l’autor d’un acte administratiu, que constitueix el tràmit previ per a incoar el recurs contenciós administratiu Els tràmits del judici executiu per a obligar …
mayorazgo
Història
Nom donat a Castella, durant l’edat mitjana, a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure, així, l’ordre successori, basat en l’heretatge per primogenitura.
Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans…
mercaderia
Economia
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.
Històricament, en la transformació d’una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament —al costat de llur valor d’ús a causa de llurs qualitats específiques i que poden haver donat lloc a un intercanvi no mercantil— llur valor de canvi en el mercat Aquest procés va particularment lligat amb la intensificació de la divisió social del treball entre productors independents, l’extensió del mercat, l’orientació de la producció vers ell i el desenvolupament de la circulació monetària El mode de producció…
Cîteaux
Monestir
Monestir borgonyó, cap de l’orde del Cister cistercenc
), situat prop de Dijon (diòcesi de Chalon-sur-Saône).
Fou fundat per Robert, abat de Molesme, en cercar una vida més austera i fidel a la regla de sant Benet, com a reacció contra la riquesa, l’esclat social i la complicació de la vida i la litúrgia de Cluny Jurídicament establerts el 21 de març de 1098 i edificada la primera església el 1099, els monjos començaren a colonitzar els boscs i els ermots donació de Rainald de Beaune Les seves fundacions directes foren vint-i-vuit, tres de les quals a la península Ibèrica i una a Catalunya —Escarp 1213— Les quatre primeres ocupen un lloc privilegiat La Ferté 1113, Pontigny 1114, Claravall i Morimond…
model lingüístic
Educació
Proposta concreta del tractament i de l’ús d’una o més llengües en una societat o en un àmbit específic d’aquesta, avalada generalment per un marc normatiu o un reglament.
A Catalunya es definí el model lingüístic educatiu en el període de la Generalitat provisional 1978-80 Posteriorment, la Llei de Normalització Lingüística 1983 i la Llei de Política Lingüística 1998 reforçaren aquest model amb la base jurídica del rang més elevat El model lingüístic educatiu de Catalunya atorga al català el caràcter de llengua pròpia de l’ensenyament i, en conseqüència, de primera llengua del centre docent estableix el coneixement paritari del català —llengua pròpia i oficial— i el castellà —també oficial per ser la de l’estat— i el coneixement d’un o dos idiomes estrangers,…
trust
Economia
Agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli.
En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova holding, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini Aquesta operació, que sovint és un canvi d’accions de les empreses integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d’empreses en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la personalitat jurídica en formar-se el trust El terme és aplicat en general a tot conjunt d’empreses que tinguin un…
konzern
Economia
Associació de diverses empreses, jurídicament independents però sotmeses a una direcció econòmica única.
Es produí a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, amb objectius monopolístics i de reducció de costs de producció
centre universitari
Educació
Unitat organitzativa bàsica en què s’estructuren les universitats públiques i que té com a principal responsabilitat la gestió i l’organització dels ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció de títols universitaris.
Els centres universitaris poden ésser centres integrats, quan pertanyen jurídicament a la mateixa universitat, i adscrits, quan la seva titularitat no correspon a la universitat Els centres universitaris, segons la seva funció, reben el nom de Facultat, Escola Tècnica Superior, Escola Universitària o Institut Universitari Les Facultats i Escoles Tècniques Superiors són les encarregades d’organitzar els estudis de 1r i 2n cicles conduents a l’obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer També poden organitzar estudis de 1r cicle, conduents a l’obtenció dels títols de…
Gonçal d’Íxer i de Castro
Història
Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Jaume.
Es casà 1444 amb Inés de Portugal, filla de Fernando de Portugal, senyor d’Eça, i besneta del rei Pere I, i ambdós compraren 1444 les senyories de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber a Ausiàs Marc, amb el sogre del qual, l’escriptor Joanot Martorell, sostingué un llarg litigi Per evitar que el germà d’aquest, Galceran Martorell, intentés de portar el cas jurídicament davant el rei de Navarra i lloctinent general de València després, Joan II de Catalunya-Aragó, el feu empresonar, fet que motivà per part dels dos germans de Galceran, Joanot i Jofre Martorell, sengles cartells de…