Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Periodisme
Art
Periodista i crític d’art.
Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats Retrobar Barcelona 1988, Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…
,
Romania 2014
Estat
Contra tot pronòstic, Klaus Iohannis va ser escollit nou president de Romania en la segona volta © Marea Britanie Evanghelica Al mes de novembre es van celebrar les setenes eleccions presidencials des de la caiguda del règim comunista, el 1989 El càrrec de president de Romania no és de caràcter simbòlic, com passa a molts països del seu entorn, perquè té competències en política exterior i defensa i és l’encarregat de nomenar els responsables del Tribunal Constitucional, els serveis secrets o la fiscalia Aquestes eleccions van resultar polèmiques arran dels problemes sorgits durant la…
Ucraïna 2012
Estat
El 28 d'octubre es van celebrar eleccions a la Verkhovna Rada, el Parlament ucraïnès Malgrat la tradicional divisió en dos blocs quasi iguals a la societat ucraïnesa, que dóna lloc a una habitual alternança, aquest cop els seguidors del president Ianukóvitx van aconseguir mantenir-se al poder Així, el presidencialista Partit de les Regions va obtenir el 30% dels vots i 185 dels 450 escons Si hi afegim el Partit Comunista 13% dels vots, 32 diputats i la majoria dels 43 diputats independents, el primer ministre sortint, Mikola Azàrov, es va garantir una majoria lleial L'oposició, que anys…
Dolors Bassa i Coll
Política
Política.
Diplomada en magisteri per la Universitat de Girona 1979 i llicenciada en psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya 2007, ha exercit la docència a Palafrugell 1979-86 i a Torroella de Montgrí 1986-2015 Regidora de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per Esquerra Republicana de Catalunya 2007-15, en l’àmbit sindical ha estat secretària de política social i ocupació 2005-08 i secretària general 2008-15 de la Unió General de Treballadors de les comarques gironines Dins la Universitat de Girona, ha estat membre del Consell Social 2001-13 i del Consell Assessor del màster de treball…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a pitjor diverses…
Mao Zedong

D'esquerra a dreta, Mao Zedong i Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i revolucionari xinès.
Fill de camperols, fou influït en la seva joventut per la Revolució Russa i per Lenin El 1918 anà a Pequín com a ajudant de bibliotecari de Li Tazhao, amb el qual compartí l’aspiració de conciliar el marxisme leninisme amb el nacionalisme xinès En ésser fundat el partit comunista xinès 1921, Mao fou un dels dotze delegats que es reuniren a Xangai Cap de propaganda del partit 1925-26, tingué un paper secundari mentre durà l’aliança del partit comunista amb el Guomindang En produir-se el trencament amb Chiang Kai-shek 1927, passà a Hunan, on començà a organitzar els camperols com a…
Tribunal Constitucional
Dret constitucional
Organisme col·legiat creat per llei orgànica el 1979 i que consta en el títol IX de la Constitució del 1978.
Amb jurisdicció sobre tot el territori espanyol, té competència exclusiva per a conèixer dels recursos d’inconstitucionalitat contra lleis i normes jurídiques amb rang o categoria de llei, dels d’empara per violació de drets i llibertats fonamentals i dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes Exerceix el control de constitucionalitat de la llei a través del recurs d’inconstitucionalitat que pot ser presentat pel president del govern espanyol, per 50 diputats, per 50 senadors, pel defensor del poble i pel Parlament o per l’executiu d’una comunitat autònoma i a…
Els pobles asiàtics
Àsia és el continent més extens i poblat del planeta uns 44 milions de km 2 amb més de 3 800 milions d’habitants Divers en els paisatges, els climes i els pobles, el continent asiàtic és, culturalment, d’una gran complexitat, amb civilitzacions i religions, formes d’organització política i de relació amb el medi que enfonsen les seves arrels enllà dels segles i des d’on s’han expandit cap a altres indrets del món En cadascuna de les regions del mapa on fixem la mirada trobarem una variada multiplicitat de grups ètnics, és a dir, de llengües, models culturals i formes de vida Només a l’Índia…
article de previ i especial pronunciament
Dret processal penal
En el procés penal, qüestions específicament establertes (falta de jurisdicció, cosa jutjada, prescripció, amnistia o indult, o manca d’autorització administrativa en el casos en què calgui), que la defensa d’una de les parts pot proposar abans d’ésser celebrat el judici oral per tal que siguin objecte d’un pronunciament previ del tribunal.
La mort als darrers segles medievals
En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…