Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
L’ONU obre un banc d’urani al Kazakhstan
L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica AIEA, organisme de l’ONU, inaugura a Öskemen Kazakhstan el primer banc d’urani La funció d’aquest banc és l’emmagatzematge i el subministrament d’urani amb un nivell baix d’enriquiment, apte per als usos civils però no per a la fabricació d’armes nuclears L’objectiu final de la installació és la dissuasió del desenvolupament de la tecnologia per a construir aquestes armes Actualment trenta estats del món disposen de plantes nuclears, però només catorze produeixen combustible El banc emmagatzema fins a 90 tones mètriques d’urani comprat…
Abaj Kunanbajev
Literatura
Pseudònim d’Ibragim Kunanbajev, poeta en llengua kazakh.
Fou un dels creadors de la literatura nacional del Kazakhstan, que, fins al tombant de segle, no sortí de la condició oral Abaj l’enriquí amb traduccions de clàssics russos Puškin, Lermontov, Krylov i amb llibres de poemes inspirats en el folklore i en el paisatge
Aslan Maskhadov
Política
Polític i militar txetxè.
La seva família, com molts txetxens, fou deportada per Stalin el 1944, però retornà el 1957 Es graduà a l’escola superior d’artilleria de Tbilisi 1972 i completà estudis a Leningrad 1981, i ascendí fins al grau de coronel El 1991 participà en operacions de repressió dels secessionismes bàltics El 1992 abandonà l’exèrcit rus i organitzà, amb Djokar Dudàjev, l’exèrcit txetxè, del qual fou cap d’estat major, al front del qual infligí severes derrotes a l’exèrcit rus durant la primera guerra txetxena 1994-96 El 1996 substituí Dudàjev assassinat pels russos com a primer ministre i des d’aquest…
Mukhtar Omarkhanovi‘ Auezov
Història
Literatura
Escriptor i científic de Kazakhstan.
És autor de la novella Abaj 1942-47, premi de l’URSS 1949, continuada a Put Abaj ‘Camí d’Abai’, 1952-56, premi Lenin 1959, a través de la qual presenta un estudi detallat de la segona meitat del s XIX Féu estudis sobre història, literatura i folklore del Kazakhstan i el Kirguizistan
Almaty
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Almaty, Kazakhstan, als contraforts del Sajliskij Alatau.
Situada en una plana fèrtil, amb poca pluviositat, però ben regada pels nombrosos torrents que baixen del Tien Shan, és un centre comercial, agrícola blat, tabac i mercat fruiter raïm, pomes, que es desenvolupà ràpidament amb la construcció del ferrocarril Turk-Sib Turquestan-Sibèria l’any 1930, que la connecta amb Taškent i Novosibirsk Aeroport Construcció de maquinària pesant i conserves de fruita Universitat Sergej Mironovič Kirov, fundada el 1934 Acadèmia de Ciències del Kazakhstan Fou fundada el 1854 amb el nom de Vernyj com a fortificació russa en l’antic emplaçament de la població…
Nursultan Ebišuly Nazarbaiev

Nursultan Ebišuly Nazarbaev
© Moncloa
Política
Polític del Kazakhstan.
El 1967 es graduà en enginyeria a l’escola tècnica de Karaganda, on des del 1969 formà part del PCUS de la RSS del Kazakhstan i n’ascendí els graons de la jerarquia secretari del comitè central del partit 1979, president del consell de ministres de la República 1984, primer secretari del partit 1989 i president del Soviet Suprem de la República 1990 Amb la desaparició de la Unió Soviètica i la independència del Kazakhstan 1991, al desembre n’esdevingué president, càrrec que ha revalidat en eleccions successives els anys 1999, 2005, 2011 i, amb caràcter anticipat,…
cosmòdrom de Bajkonyr
Astronomia
Astronàutica
Base de llançament del Kazakhstan.
Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme el…
Kzyl-Orda
Ciutat
Ciutat del Kazakhstan, capital de l’oblast’ homònima.
Antiga capital 1925-29 de la RSS Autònoma del Kazakhstan, quadruplicà la població des del 1939 Centre industrial indústria alimentària i metallúrgica
Karaganda
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan.
Centre de la conca hullera del mateix nom 3 600 km 2 , fou fundada el 1856 i entre 1930-40 tingué un gran creixement en desenvolupar-s’hi la mineria És la primera ciutat del Kazakhstan després d’Alma-Ata Fàbriques de maquinària per a la indústria extractora i indústries alimentària i lleugera Hi ha instituts pedagògic, de medicina i politècnic, a més d’escoles tècniques