Resultats de la cerca
Es mostren 841 resultats
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…
adobadora
Agronomia
Màquina per a distribuir uniformement els adobs.
Existeixen diferents tipus d’adobadora d’acord amb les diverses classes i l’estat dels adobs Hom classifica les adobadores segons el producte a distribuir Les adobadores d’adobs granulats o pulverulents corresponen als tipus d’adobs més clàssics Les adobadores d’adobs líquids són les més emprades modernament, atesa l’eficaç assimilació i l’acció immediata i homogènia dels adobs dissolts o en suspensió en un medi aquós, o pròpiament líquids els adobs en suspensió són distribuïts mitjançant cisternes mòbils els adobs en dissolució composts nitrogenats i oligoelements…
orina
Biologia
Líquid de color normalment ambarí, d’olor característica, de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6), que els ronyons excreten en acompliment d’una triple funció: eliminació dels productes finals del metabolisme nitrogenat (urea, àcid úric), manteniment de l’equilibri àcido-base i regulació del metabolisme de l’aigua i les sals.
Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments
propergol
Astronàutica
Propulsor químic emprat en un coet.
Bé que etimològicament significa oli o líquid per a aconseguir el treball de propulsió, el terme és aplicat independentment de l’estat d’agregació del propulsor Els propergols poden ésser classificats, segons llur estat, en sòlids, líquids i híbrids Els propergols sòlids poden ésser homogenis, constituïts a base de nitrocellulosa i nitroglicerina, o composts, a base d’un oxidant inorgànic perclorat d’amoni i un aglutinant plàstic que simultàniament actua de combustible Els propergols líquids poden ésser classificats en monergols i diergols Els monergols són …
mescla
Física
Química
Sistema format per dos components o més en qualsevol proporció, que poden separar-se per mitjans físics.
Les mescles constituïdes per dos components són anomenades binàries , i són les més corrents Un tipus de mescla binària d’una importància especial és la mescla eutèctica eutèctic Hom pot considerar diversos tipus de mescles, segons la fase de cada component Un d’aquests tipus és el de la d’un sòlid amb un altre sòlid, com és el cas de les mescles de colorants, fetes per tal d’obtenir una propietat que no posseeixen els components per separat, i el de diversos aliatges En el cas de la mescla de sòlids amb líquids, l’objectiu a assolir pot ésser la dissolució o la dispersió del…
densitat relativa
Física
Quocient entre la densitat d’una substància i la densitat d’una substància de referència, mesurades ambdues en unes determinades condicions.
És, doncs, una magnitud adimensional En el cas dels gasos, hom acostuma a definir la densitat relativa com el quocient entre la densitat del gas i la de l’aire, mesurades ambdues a la mateixa temperatura i a la mateixa pressió En el cas dels sòlids i líquids, hom acostuma a definir-la com el quocient entre la densitat de la substància i la densitat de l’aigua a una temperatura de 4°C La densitat relativa dels sòlids és mesurada mitjançant la balança hidroestàtica, i la dels líquids mitjançant la balança hidroestàtica, la balança de Mohr, els areòmetres i els…
regla de Trouton
Química
Relació aproximada, enunciada per A. Pictet l’any 1876 i estudiada sistemàticament per F. Trouton l’any 1884, que estableix que el quocient entre l’entalpia molar de vaporització d’un líquid (ΔHv) i la seva temperatura absoluta d’ebullició (Te) és constant i igual a 21 si ΔHv s’expressa en calories.
Un corollari d’aquesta relació és la constància aproximada de l’entropia de vaporització de les substàncies líquides Cal fer esment del fet que els líquids associats presenten desviacions notables aigua, 26,1 etanol, 26,9, i també els líquids de punt d’ebullició elevat cadmi, 22,9 argent, 24,6 i els de pes molecular i de punt d’ebullició baixos nitrogen, 17,2 oxigen, 18,1 L’any 1915 JH Hildebrand introduí en aquesta regla una modificació, consistent a mesurar les entropies de vaporització a temperatures tals que les concentracions moleculars del vapor P/RT fossin…
ergol
Química
Compost o mescla de composts que hom fa servir per a propulsar un coet.
Generalment és una mescla d’un oxidant i un reductor que en reaccionar produeixen gasos a elevada temperatura que són expulsats a gran velocitat per la tovera Hi ha dos grups d’ergols els sòlids , constituïts generalment per un oxidant perclorat amònic finament dividit i un aglomerant, que pot ésser un cautxú sintètic tiocol, i els líquids , constituïts per dos líquids oxidant-reductor que hom manté separats i que en el moment oportú mescla a la cambra de combustió, on es cremen Com a oxidants hom utilitza oxigen líquid, aigua oxigenada, fluor, àcid nítric fumant,…