Resultats de la cerca

Germà de Marie-Claire i d’ Olivier Alain Deixeble de Dukas i de Dupré, fou organista de Maisons-Lafitte Té obres d’orgue, de piano i vocals misses, motets

A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de les sonates per…

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…

Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862

Vida Descendent d’una família de músics de Bohèmia, començà a estudiar piano a l’edat de cinc anys Per les condicions de la seva bona veu, ingressà al cor del convent de framenors de Jihlava, i després estudià als jesuïtes de Kutná Hora Bohèmia Se sap que posteriorment seguí estudis a la Universitat de Praga Estigué sota el patronatge del comte Männer, amb qui viatjà el 1779 a Mechelen Bèlgica, i on romangué durant un temps indeterminat com a professor de piano Feu concerts a Bergen op Zoom, Amsterdam i la Haia, on residí durant un any exercint com a professor de piano per a infants, i es…

Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària, però l’…

Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…

D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París , fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països Alemanya hagué d’acceptar el lliurament d’Alsàcia i Lorena a França, de Poznań i un corredor fins a la mar a Polònia, i la celebració de plebiscits a l’Alta Silèsia, Schleswig, Sarre, etc Danzig Gdańsk es convertí en ciutat lliure Les vores del Rin, ocupades pels aliats, foren desmilitaritzades Les colònies alemanyes foren repartides entre la Gran Bretanya, França, Bèlgica i el…

La capital és Innsbruck Comprèn l’alta conca de l’Inn i l’anomenat Tirol Oriental, que correspon al districte de Lienz, el qual resta isolat entre l’Alt Tauern i els Alps Càrnics El territori és molt accidentat, format per alts cims i valls aïllades que desemboquen a la de l’Inn, eix de l’estat i on es concentra la població, principalment al sector oriental Aquesta, que assoleix la densitat més baixa del país 52 h/km 2 est 1994, visqué tradicionalment d’una escassa agricultura i de l’explotació forestal i ramadera, sector que, bé que millorat, actualment ha restat marginal 2,1% del PIB del…