Resultats de la cerca

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació…

Estudià composició a Pest amb M Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M Hauptmann, i l’any següent amb P Cornelius a Munic, ciutat on conegué R Wagner i H von Bülow més tard fou amic de F Liszt Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest 1887-1919, on donà acollida a…

Començà la seva educació musical amb A Barbieri Tocà el piano en públic per primera vegada quan tan sols tenia sis anys, i poc després feu els primers intents com a compositor Orfe de pare a vuit anys, es traslladà amb la seva mare a Trevi, on continuà els estudis de piano amb C Natalucci, fins que el 1860 tornà a Roma i hi portà a terme una important tasca concertística Dos anys després es convertí en alumne i protegit de F Liszt, que l’animà a conèixer i, posteriorment, a difondre la música simfònica europea Així, dirigí la primera representació italiana de la Tercera simfonia…

Liszt n'escriví un gran nombre per a piano, sobre melodies d’òpera italiana

Fou conreada especialment pels pianistes compositors del s XIX, com Liszt, Schubert, Chopin i Fauré

Nascut en una família de llarga tradició musical, a set anys fou admès com a alumne d’Ede Banda a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Es perfeccionà amb Enrico Mainardi i es diplomà a l’Acadèmia de Música de Santa Cecília de Roma el 1962 Un any després fou guardonat al Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals, celebrat a Budapest Continuà els estudis de perfeccionament a Puerto Rico amb Pau Casals 1965-66, que el convidà a participar en el Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius Així mateix, ha estat convidat als festivals de Salzburg, Lucerna i Praga i…

Inicià els estudis musicals a quatre anys amb professors particulars i el 1964 ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble d’Aline Van Barentzen i de Monique La Bruchollerie L’any 1969 guanyà el primer premi de piano en aquesta institució i el 1972, el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquests guardons, entre d’altres, li facilitaren l’inici de la seva carrera internacional Així, l’any 1976 estrenà, juntament amb Noëlla Pontois, que era primera ballarina de l’Òpera de París, un Duo de piano-dansa L’any 1977 tocà sota la direcció d’Antal Doráti i també de…

A França formà sovint el final de la quadrille Ha estat emprada, entre altres compositors, per Liszt, Offenbach i Déodat de Séverac

Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, i debutà com a pianista quan tenia vuit anys Tot i els primers èxits, continuà la seva formació amb E von Dohnányi i, un cop graduat, esdevingué assistent de Z Kodály El 1948 guanyà el Premi Liszt de Budapest, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera de virtuós del piano que el portà per tot el món, excellint com a gran intèrpret del repertori romàntic Els anys setanta començà a dedicar-se a la direcció d’orquestra i el 1979 fou nomenat director associat de la Northern Sinfonia Deu anys després assumí la titularitat…

Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una dansa frenètica…