Resultats de la cerca

Molt popular a Rússia, caigué en desús a mesura que es feia popular la balalaica En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus llaüt Es tracta d’un llaüt de mànec llarg, de tres cordes metàlliques afinades per quartes, que es toca amb plectre Antigament tenia dues cordes La construcció de models de diferents mides permet la formació de petits grups orquestrals de domra

Cosí de Denis Gaultier, per distingir-lo d’aquest rep els sobrenoms de Le vieux Gaultier i també de Gaultier de Lyon Quan era un infant fou patge de la duquessa de Montmorency al Llenguadoc, a la cort de la qual aprengué a tocar el llaüt Entre el 1600 i el 1631 serví com a ajudant de cambra de la reina Maria de Mèdici, esposa d’Enric IV de França A la cort aconseguí gran prestigi com a instrumentista i mestre de llaüt El 1630 fou enviat a Anglaterra per a tocar davant de Carles I i el duc de Buckingham Retirat el 1631, malgrat la seva brillant carrera no aconseguí publicar cap de les seves…

Té sis cordes, afinades com el llaüt Les cordes són enrotllades formant trasts sobre un batedor o diapasó dividit en compartiments Els orificis o calats tenen generalment forma de C És collocada sobre els genolls, si es tracta de models petits, o entre les cames, si els models són més grossos L’arquet de la viola és aguantat amb el dors de la mà girat cap avall La tècnica de la mà esquerra és similar a l’emprada per al llaüt

Formada al Conservatori del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de Gracià Tarragó, estudià llaüt a Londres Fou membre d’ Ars Musicae , formació en la qual, a més de la guitarra, tocà també la viola de mà, la viola de roda, el llaüt i l’arpa gòtica Posteriorment també fou membre del Quartet Tarragó És coneguda sobretot com a acompanyant de  Lluís Llach  des del 1969, al qual l’uní una forta amistat, i el qual li dedicà Laura 1977, una de les cançons més celebrades del seu repertori, i també Roses blanques 1994

Batxiller en música per Oxford 1588, assolí una gran celebritat a Europa Es destaquen les seves cançons ayres amb acompanyament de llaüt, publicades en quatre llibres 1597, 1600, 1603 i 1612 El darrer duu el nom d' A Pilgrim's Solace ‘El consol del pelegrí’ És autor de Lachrymae 1604, collecció de peces per a quintet de violes i llaüt que inclou set llàgrimes o pavanes basades en un tema cèlebre d’una pavana seva anterior, com també gallardes, alemandes, etc, en les quals usa la dissonància amb finalitats expressives

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant Formà part dels consorts consort en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades do1, re1, sol1, do2, mi2, la2 T Morley i J Dowland l’inclogueren en els seus consorts , i A Ferrabosco el Jove publicà un llibre d' Ayres amb acompanyament de llaüt o pandora

Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves…

Estudià musicologia a la Universitat de Harvard El 1973 es traslladà a Europa, on es perfeccionà amb Emili Pujol, Alfred Deller i Eugen Dombois, professor de la Schola Cantorum Basiliensis Fou un dels membres fundadors del conjunt Hespèrion XX, dirigit per Jordi Savall des del 1974 Posteriorment, ha realitzat una important carrera com a solista amb aparicions arreu del món Les seves interpretacions abracen diferents instruments, com la viola de mà, la tiorba, la guitarra o el llaüt Resideix a Suïssa i és professor de la Schola Cantorum Basiliensis De la seva impressionant discografia, destaca…

Estudià guitarra amb Hector Quine a la Royal Academy of Music de Londres, on començà a impartir classes el 1971, i també llaüt de manera autodidàctica L’any 1969 fundà amb James Tyler el Consort of Musicke, dedicat fonamentalment a la interpretació de música del Renaixement anglès, inclosa l’obra completa de John Dowland, de la qual feu un enregistrament discogràfic Des del 1972 assumí individualment la direcció del grup La primera cantant que collaborà amb la formació fou Martyn Hill i posteriorment ho feu Emma Kirkby, habitual en molts dels seus concerts i edicions discogràfiques Rooley ha…