Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Karl Friederich Schinkel
Música
Arquitecte i escenògraf alemany.
Estudià a l’Acadèmia d’Arquitectura de Berlín i entre el 1803 i el 1805 visqué a París i també viatjà per Itàlia Plasmà les seves impressions d’aquests anys d’estudi a l’estranger en Karl Friedrich Schinkel - Reisen nach Italien Com a arquitecte, les seves primeres obres s’insereixen dins el moviment neogòtic, que més tard abandonà pel neoclassicisme En totes elles, però, sempre mostrà una preocupació per la funcionalitat Primer arquitecte del Ministeri d’Obres Públiques del govern prussià 1810, projectà, entre altres edificis, el Teatre del Gendarmenmarkt 1818-21 i l’Alte Museum 1822-30,…
Colomers

Colomers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb el Gironès, estès a l’esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre.
Situació i presentació Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls Gironès, al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà El poble agrupa tota la població del terme La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970 El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema o de…
amit
Cristianisme
Llenç que el sacerdot o d’altres oficiants es posen sobre les espatlles, sota l’alba, per celebrar la missa o altres actes litúrgics.
Actualment tendeix a prendre novament la forma de caputxa que ja tenia abans
Capella en ruïnes de la Mare de Déu de Montserbós (Tremp)
Art romànic
Situació Vista interior de les ruïnes d’aquesta capella curiosament situada al peu i a poca distància de la seva homònima, assentada dalt del turó Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta església són al costat de l’ermita del mateix nom El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat mateix de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138692 Història A causa de la coincidència de situació i d’advocació d’aquesta església, de la qual tan sols romanen ruïnes, amb el temple que hem estudiat en la monografia precedent…
Santa Maria del castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…
Vila closa de Moror (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Torre cantonera del recinte fortificat que circuïa aquest antic poble, estratègicament situat sobre un penyal ECSA - J Bolòs El poble de Moror fou construït damunt d’una penya, en un dels punts més dominants de la vall de Sant Esteve Al costat de l’església, a la banda septentrional, hi ha restes de diversos fragments d’una torre, de la muralla i d’una torre d’angle Mapa 33-12290 Situació 31TCG209611 Des de la carretera comarcal que va de Terradets a Tremp, cal agafar la carretera que va a Guàrdia de Noguera i, després, cap a Moror i Alsamora JBM Història El lloc de Moror s’originà a…
Castell de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell, amb el que resta de la torre F Tur El castell de Molins es troba en un planell una mica enlairat i a poca distància de la riba dreta de la Muga A l’altre costat d’aquest riu hi ha els llocs de Molins i Pont de Molins, els dos agrupaments de població del terme municipal Mapa 258M781 Situació 31TDG938888 Per arribar-hi cal agafar un camí a Pont de Molins que s’inicia a tocar del pont vell, just al costat del cap de pont de la dreta del riu És un camí de terra que cal seguir en direcció a ponent, aproximadament uns 500 m fins a trobar les…
Llums i ombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de Velázquez Del nostre temps Jack Shepherd Teo, Ángela Molina Charo,…
ombres xineses

Ombres xineses d’animals fetes amb les mans
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle basat en les ombres que, valent-se de figures gairebé sempre articulades, un operador invisible projecta en un llenç blanc situat entre ell i els espectadors.
Aparegué, segons la majoria de tractadistes, a la Xina, si bé per a alguns la seva aparició se situa a l’Índia o al Tibet A la Xina és documentat al segle XI Primerament les figures eren de paper i després de pell de cabra, de bou i, sobretot, d’ase un bastonet les travessava a fi de poder-les fer moure mitjançant uns fils S'estengué ràpidament segle XII per tot l’Orient llunyà i mitjà, i variava segons els llocs la pell amb la qual eren fetes les figures Al segles XVII és documentat a Itàlia, d’on passà a França al segle XVIII, on tingué una gran anomenada el Théâtre de Séraphin al Palais-…
llençol
Indústria tèxtil
Peça de llenç, cotó, lli o d’altres fibres tèxtils, de mides grans i forma rectangular, que hom posa al llit per a abrigall immediat del cos.