Situació
Torre cantonera del recinte fortificat que circuïa aquest antic poble, estratègicament situat sobre un penyal.
ECSA - J. Bolòs
El poble de Moror fou construït damunt d’una penya, en un dels punts més dominants de la vall de Sant Esteve. Al costat de l’església, a la banda septentrional, hi ha restes de diversos fragments d’una torre, de la muralla i d’una torre d’angle.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG209611.
Des de la carretera comarcal que va de Terradets a Tremp, cal agafar la carretera que va a Guàrdia de Noguera i, després, cap a Moror i Alsamora. (JBM)
Història
El lloc de Moror s’originà a partir del castell homònim; per tant, la història de la fortalesa és indestriable de la de la vila. El terme del castell de Moror, documentat des del 1092 com a castro Moror, fou donat l’any 1099 pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà a la canònica de Mur. L’any 1272 el paborde Arnau de Mur definí els drets que tenia sobre el castell de Moror, que Berenguer de Moror havia donat a la pabordia en favor de Guillem de Castissent a canvi de 1 000 sous jaquesos. L’any 1632 Moror continuava pertanyent a la pabordia de Mur i l’any 1831 figura en mans de la família Oliver. (PBM)
Recinte emmurallat
El poble de Moror, en un moment primerenc de l’edat mitjana, sembla que tenia una planta bàsicament quadrada. Podem pensar que tenia uns costats de 45 m. La profunditat que tenen les cases actuals és de 7,5 m, incloent-hi els gruixos de les parets. No sabem pas si aquest espai clos s’organitzava al voltant d’una plaça central, tal com s’esdevé actualment. A la banda nord-est hi ha l’església. Al seu costat hi havia una torre, que segurament era circular; ara resta molt malmesa. Les cases que hi ha actualment a l’est del poble, al vessant del turó, segurament foren afegides modernament al nucli original.
Al costat oest de l’església, a uns 2,5 m del mur de ponent, hi ha una torre amb una planta en forma de mitja circumferència. Si l’església restava dins dels murs del poble, segurament cal pensar que era una torre originàriament circular, anterior fins i tot a les muralles; si, en canvi, l’església era fora de la muralla, aleshores pot ser que fos una bestorre d’aquesta muralla del poble.
Té un diàmetre aproximat de 4,7 m. En aquest edifici, per sobre els 40 cm de fonaments, hi ha uns 65 cm de pedres col·locades verticalment (fan uns 30 cm d’alt × 20 cm d’ample), després uns 125 cm de carreus una mica grans (25 cm × 35 cm) i després una pedra cada vegada menys treballada, fins que l’edifici arriba a tenir uns 8 m d’alt.
A l’oest d’aquesta bestorre començava un llenç de muralles amb una longitud d’uns 21 m. Els primers metres d’aquestes muralles degueren tirar-se a terra en fer-se, en aquest lloc, una entrada al poble. Els 6,3 m següents són molt refets, amb un talús de reforç. Els 8,3 m que venen a continuació, per contra, tot i tenir algun fragment refet, corresponen a les muralles originals. Aquest llenç s’acaba amb una torre d’angle, amb un fragment de circumferència visible de 5,5 m. Més enllà, cap al sud, hi ha encara uns 3 m més de muralla original. Aquesta muralla i la torre tenien una alçada d’uns 6 m. Els murs són formats per carreus de mida mitjana, col·locats en filades horitzontals (tot i que també a uns 4 m del sòl hi hagi un rengle de pedres verticals).
En principi es pot proposar una datació d’aquestes muralles cap al segle XI, tot i que no es pot rebutjar algun afegit posterior o algun precedent anterior, per exemple en la part inferior de la torre més propera a l’església. De fet, aquest poble és situat en un indret dominant dins la vall i damunt d’una penya que li fa de defensa natural. Segurament fou poblat des d’una època molt reculada. (JBM)
Bibliografia
- Cuenca, 1906, pàgs. 96-97
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II) pàgs 1 389, 1 412 i 1 418
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 086, pàg. 203
- Fité, 1986a, vol. III, pàg. 872
- Buron, 1989, pàgs. 200-201.