Resultats de la cerca

Harvey Weinstein, un dels principals productors de cinema dels Estats Units, es lliura voluntàriament a la policia de Nova York Weinstein està pendent de judici per violació, assetjament i altres delictes sexuals a dues actrius, tot i que des del 5 d’octubre de 2017 són desenes les professionals de la indústria del cinema que l’han denunciat L’afer Weinstein és el primer d’un seguit de casos d’assetjament sexual que afecten homes de projecció pública, especialment del món del cinema, però també de la política i dels negocis

Dividida en 100 kurus , manté dos tipus de canvi un d’oficial i un altre de turístic Introduïda el 1844 durant l’imperi otomà, també és moneda oficial a la República Turca de Xipre del Nord

A partir d’aleshores, en introduir el sistema decimal, hom féu el nou penic equivalent a un centè de lliura

El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…

El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…

A partir d’aleshores la lliura és fraccionada en 100 nous penics

El dipòsit és un contracte quan es dóna l’acord lliure de voluntats entre el qui fa el dipòsit i el qui rep la cosa, però no ho és quan és fet per decisió judicial dipòsit judicial o quan alguna de les parts és obligada a establir-lo dipòsit necessari El contracte de dipòsit ha de tenir aquestes característiques ésser real , és a dir, si es lliura una cosa, principal , si acompleix una finalitat contractual pròpia, gratuït o onerós , que, considerat essencialment gratuït pel dret romà clàssic, avui, amb la influència creixent de la contractació mercantil en la civil, ha esdevingut onerós en…