Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
pal·li
Cristianisme
Dosser sostingut amb quatre o més vares llargues per a aixoplugar, en les processons, el sacerdot que porta la custòdia o el bisbe en l’entrada a les esglésies o als llocs de la seva jurisdicció.
En alguns llocs també els reis i caps d’estat entraven a les esglésies sota palli És anomenat també tàlem
mercadal
Història del dret català
Lloc on eren celebrats els mercats i les fires (bé que en alguns llocs aquestes eren celebrades en un indret diferent, dit firal), gairebé sempre fora els murs de les poblacions en les ciutats i viles medievals on els espais eren insuficients.
Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara al s XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al seu entorn en els documents, a causa de la forta romanització, se'n començà a dir forum ,…
criptòfil | criptòfila
universitat
Història
En els llocs que no tenien un privilegi o un règim orgànic constituït per a llur govern, des del s. XIII, conjunt dels caps de casa reunits quan calia prendre alguna determinació d’importància.
Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits No representaven el lloc, sinó les persones Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas es convocaven en…
permutació
Matemàtiques
Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents, és a dir, cadascun dels diferents arranjaments lineals que es poden fer amb diferents elements, entrant tots ells en cadascun dels arranjaments.
El nombre de permutacions diferents que hom pot fer amb un conjunt de n elements és n n factorial i és donat per la fórmula n = n n- 1 n -2 2 × 1 Si hom identifica alguns dels elements del conjunt, obté les permutacions amb repetició Si el conjunt és identificat en classes de n 1 , n 2 n r elements, el nombre de permutacions amb repetició és n / n 1 n 2 n r Si hom suposa que els llocs són disposats en un cercle i que no es distingeix entre dues permutacions si només difereixen en una rotació, hom obté les permutacions circulars , tant amb repetició com sense Llur…
oracle
El santuari d’Apol·lo, a Delfos, seu de l’oracle de més renom de l’antiga Grècia
© B. Llebaria
Religions de Grècia i Roma
Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que —sota formes diverses i en alguns llocs determinats— era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues També a la…
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
voltants
Llocs que són al voltant o molt propers.
copar
Aconseguir (tots els llocs) en una elecció, una competició, etc.