Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Albert I de Mònaco
Història
Política
Príncep de Mònaco, de nom Honoré Charles Grimaldi.
Navegant i oceanògraf, organitzà expedicions científiques per l’Atlàntic i la Mediterrània per tal d’estudiar els corrents marins i la fauna abissal Fundà el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l’Institut Oceanogràfic i el Museu de Paleontologia Humana, de París Sota la seva direcció fou publicada una sèrie de mapes batimètrics, el més elaborat dels quals és un de la mar dels Sargassos
Lluís Vidal i Molné
Flors, de Lluís Vidal i Molné
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Dibuixant, pintor i cineasta.
Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée…
Francesc de Dou i de Siscar
Literatura
Escriptor, fill del regidor de Barcelona Gaietà de Dou i de Taiadella.
Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo…
casino de joc
El casino de Montecarlo, al principat de Mònaco
© B. Llebaria
Jocs
Establiment de luxe, de caràcter recreatiu, autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
La denominació sorgí a França a la fi del s XIX en restringir el govern el joc boule , ruleta, bacarà, trente et quarante als casinos de determinades estacions balneàries, termals o climàtiques Prengueren ben aviat gran anomenada, al costat del Gran Casino de Montecarlo, a Mònaco, els de Vichy i Deauville s’estengueren també amb aquesta denominació per alguns països llatins al Lido Venècia, a Sant Sebastià País Basc, a Viña del Mar Xile A Barcelona hom intentà, el 1932, de convertir en casino de joc el de l’Arrabassada A l’Estat espanyol foren prohibits els jocs d’atzar durant…
Montecarlo
El famós casino de Montecarlo, un dels tres nuclis urbans del principat de Mònaco
© B. Llebaria
Ciutat
Un dels tres nuclis urbans que constitueixen el principat de Mònaco.
S'aixeca sobre la plataforma rocallosa de les Spélugues, entre les petites valls de Sainte-Dévote i Saint-Roman Hi ha la major part dels hotels, el famós Casino, conegut arreu del món, i el teatre de l’òpera de l’arquitecte ChGarnier Montecarlo és també un lloc famós per les competicions automobilístiques que anualment hom hi celebra Gran Premi de Montecarlo i Ralli de Montecarlo
Georges Jouatte
Música
Tenor francès.
Després de la Primera Guer ra Mundial actuà com a ballarí del Casino de París, mentre començava a estudiar cant El 1932 debutà com a baríton al Teatre Mogador, on actuà assíduament en diverses operetes Aconsellat per P Cabanel i L Fourestier, reprengué els estudis de cant en la corda de tenor, i el 1935 cantà a l’Òpera de París La damnation de Faust H Berlioz El mateix any hi protagonitzà La flauta màgica i Castor i Pòllux El 1937 fou Florestan a Fidelio , paper que arribà a interpretar setanta-cinc vegades al llarg de la seva carrera Abans de la Segona Guerra Mundial fou un cantant assidu…
Pierre Galet
Viticultura
Especialista en viticultura francès.
Catedràtic de viticultura a l’École Nationale Supérieure Agronomique de Montpellier ENSAM, on exercí la docència fins el 2012, els anys 1956-64 publicà l’obra en quatre volums Cépages et vignobles de France , aportació de referència a l’ ampelografia moderna Publicà també altres treballs destacats com ara Recherches sur les méthodes d’identification et de classification des vitacées des zones tempérées 1967, Les maladies et les parasites de la vigne 2 vol 1977, 1982, Précis d’ampélographie pratique 1979 i Dictionnaire encyclopédique des cépages 2000
Franz Schreker
Música
Compositor austríac.
Vida La mort del seu pare, fotògraf de la cort imperial que treballava en centres d’estiueig de luxe, feu que la família s’establís a Viena, ciutat al conservatori de la qual ingressà l’any 1892, gràcies a la concessió d’una beca El seu professor de composició fou Robert Fuchs i estudià violí amb Ernst Bachrich i Arnold Rosé L’any 1896 l’Orquestra de l’Òpera de Budapest estrenà l’avui perduda Love Song , i dos anys més tard el seu treball de graduació, sobre el Psalm 116 , fou interpretat públicament amb èxit a Viena Malgrat que compongué obres en altres gèneres orquestrals, vocals o de…
Léo Ferré
Música
Cantant, compositor i poeta francès.
Educat entre Roma i Niça, entrà en contacte amb el món musical quan es desplaçà a París per estudiar-hi dret Amb la seva característica veu trencada, a vint-i-tres anys debutà com a cantant als cabarets de Montecarlo, i poc temps després ho feu a París Escriví cançons com Paris Canaille o Avec le temps i d’altres sobre textos de poetes com Verlaine, Baudelaire o Rimbaud Pel que fa als gèneres, a més de cançó també feu música de cabaret, rock amb el grup Zoos, compongué i cantà òperes, i dirigí orquestres simfòniques Ideològicament molt vinculat amb els moviments anarquistes, participà en les…