Resultats de la cerca

Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’arrossega pel fons o si neda en el…

Els dos primers parells d’apèndixs són maxillípedes, el primer dels quals és amagat sota la cuirassa, i el segon, més robust, té pinces a l’extrem els ulls, quan n'hi ha, són situats sobre peduncles immòbils Els altres apèndixs toràcics són iguals entre ells En les femelles poden faltar els pleopodis Els uropodis, fins, no formen un tèlson La respiració, a més d’efectuar-la secundàriament per les brànquies, té lloc principalment a través de les parets de la cuirassa Són unisexuals, marins, i viuen en galeries excavades als fons fangosos Inclou una única família, la dels tanàidids, els…

Habiten a la zona litoral Inclou unes poques espècies, entre les quals cal destacar Nebalia bipes , comuna a la Mediterrània

Femella de Branchipus schaefferi amb coloració críptica, en la qual destaquen les iridescències de l’ovisac És l’espècie més comuna a les aigües temporànies dels Països Catalans i té una valència ecològica molt àmplia, ja que se l’ha trobat en tota mena de masses d’aigua temporànies, des de les de mida petita, com ara tolls de pluja i cassoletes de granit, fins a basses i llacunes, tant d’aigües transparents com tèrboles Albert Ruhí i Vidal Les masses d’aigua lenítiques i somes basses, llacunes, estanys, aiguamolls, etc són anomenades genèricament zones humides A Catalunya se’n poden…

Inclou els ordres dels misidacis , tanaidacis, isòpodes, cumacis, amfípodes i termosbenacis

Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…

Els hoplocàrides són crustacis bentònics marins, d’una àmplia distribució geogràfica, freqüents a les mars càlides i temperades com la Mediterrània Algunes de les espècies que viuen a les nostres costes, conegudes amb el nom de galeres Squilla , són comestibles Això fa que siguin, al costat dels decàpodes, uns dels crustacis més ben coneguts que hi ha Els hoplocàrides reuneixen una curiosa combinació de caràcters primitius i especialitzats que, en conjunt, els dona una morfologia força peculiar Són de dimensions mitjanes o grosses de 20 a 30 cm de llargada i tenen una closca curta i estreta…