Femella de Branchipus schaefferi amb coloració críptica, en la qual destaquen les iridescències de l’ovisac. És l’espècie més comuna a les aigües temporànies dels Països Catalans i té una valència ecològica molt àmplia, ja que se l’ha trobat en tota mena de masses d’aigua temporànies, des de les de mida petita, com ara tolls de pluja i cassoletes de granit, fins a basses i llacunes, tant d’aigües transparents com tèrboles.
Albert Ruhí i Vidal.
Les masses d’aigua lenítiques i somes (basses, llacunes, estanys, aiguamolls, etc.) són anomenades genèricament zones humides. A Catalunya...