Resultats de la cerca

Fill de Joan March i Ordinas Estudià a Barcelona i a Cambridge Collaborà amb el seu pare en les empreses familiars presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction, Light amb Power Company, Limited Impulsà les activitats de la Fundació March

Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala Des de molt jove despuntà en el món dels negocis Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa comprà una gran extensió de terres, i després les parcellà i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40000 escriptures, i tot seguit en el negoci del tabac a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc Tanmateix, fou…

La necròpolis de l’ illot des Porros , molt important i relacionada amb l’anterior, fou excavada en 1960-69 és d’època talaiòtica aproximadament dels segles VI al I aC i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per M Tarradell Els materials són al Museu d’Alcúdia A partir del 1994 es reprengueren les intervencions arqueològiques a la necròpolis de l’illot des Porros per tal de documentar-ne la planimetria i acabar-ne l’excavació, sota la direcció de Miquel Tarradell i Jordi Hernández 1994 i…

Vida i obra Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita , editada i representada el 1935 L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul , una tria dels Upanishads La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore El 1939 s’installà a Cambridge…

Fou catedràtic d’agricultura de l’Institut Balear Autor d' El almendro y su cultivo en España e islas Baleares Palma 1907, un tractat d’agricultura i altres treballs agronòmics El 1891 intentà de combatre la filloxera Traduí diverses obres al castellà, entre les quals l’edició d' Un hiver à Majorque , de George Sand, prologada per Gabriel Alomar

Jurista i polític d’ideologia liberal i constitucionalista, collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  1812-13 Durant la reacció absolutista del 1824 fou detingut i empresonat al castell de Bellver Durant la reclusió compongué una primera versió del cant en vers La fuga de las musas Escriví poesies en llatí, castellà i català, inèdites

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona

Professà al convent de trinitaris de la ciutat de Mallorca Doctor en teologia, fou catedràtic a la Universitat de Lleida Fou definidor general 1429 i visitador de l’orde, teòleg consultor de Pius II i arquebisbe de Messina 1448-49 Nicolau V el féu cardenal 1448 fou traslladat després a la seu de Lleida 1449-59 Preceptor, a Nàpols, del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i del seus fills, escriví el tractat De educatione principum

És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit destaca…