És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa (Cytinus hypocistis) es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu. Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu. Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats. Precisament en aquest sentit destaca Rafflesia arnoldi, pròpia de les selves humides de Sumatra, per les dimensions exagerades de les flors solitàries que forma ran de terra, grosses fins a un metre de diàmetre. Les rafflesiàcies presenten flors unisexuals, amb una sola envolta petaloide, més o menys soldada i acabada en quatre, cinc o sis lòbuls, i que sovint comencen llur desenvolupament encara dins els teixits de l’hoste. L’ovari és ínfer i forma en general baies.
La margalida d’estepa
La margalida d’estepa (Cytinus hypocistis subespècie kermesinus), és una planta paràsita de les estepes de flor blanca (a la fotografia, de Cistus clusii). És reduïda a uns filaments que penetren dins les rels de l’hoste i a una inflorescència de vistoses flors que queden a ran de terra. Cada flor duu un periant petaloide, groc en aquesta subespècie, terminat en quatre lòbuls arrodonits.
Ramon M. Masalles
En el cas de la margalida d’estepa, les flors es disposen en grupets de cinc a quinze, en una inflorescència corimbiforme en la qual les femenines són a l’exterior i les masculines al centre. Aquestes darreres comprenen vuit estams inserits sobre la corol·la i soldats entre ells a tot el llarg. És, d’altra banda, una planta comuna a casa nostra per totes les comarques litorals, paràsita de diverses espècies d’estepes (Cistus). Segons quines són aquestes espècies, hom la troba representada per dues subespècies lleugerament diferents: la subespècie kermesinus, lligada a les estepes de flor rosada i que pot arribar a fer uns 12 cm de grandària, i la subespècie típica, més petita i pròpia de les estepes de flor blanca.